La ela palatal (ll)

1. En registres formals cal pronunciar la ela palatal (escrita ll) clarament, distingint-la de la i.

2. En registres informals és admissible l'anomenat ieisme històric o iodització, un fenomen fonètic propi d'alguns parlars del català oriental (especialment baleàrics i, en recessió, en determinades zones del central) que consisteix a pronunciar amb [j] el so resultant de l'evolució dels grups C'L, G'L, T'L i LY del llatí tardà, com per exemple a les paraules palla i ull.

Tret d'aquests casos històrics, no és acceptable, en cap registre, la substitució generalitzada de la ll per i.

Més informació: GIEC (4.2.5).

3. Excepcionalment, considerem admissible pronunciar la forma verbal vull com si s'escrivís vui.

Fonètica