1. El català, com l'anglès, fa la ela velaritzada (i no dental, com el castellà).
2. En registres informals orals, és habitual l'emmudiment de la ela en les paraules altre (altra, altres), nosaltres i vosaltres.
Més informació: "Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana", I. Fonètica.
3. En registres orals marcadament informals, pot aparèixer excepcionalment la palatització de la ela en posició inicial (un fenomen en retrocés). Exemple: pronunciar lògic com si s'escrivís llògic.
Més informació: GIEC (4.2.5).
