1. En registres formals, recomanem pronunciar la t de quant en l'expressió quant és (per distingir-la de la temporal quan és).
2. La t de la paraula sant és muda. Si la paraula següent comença per vocal (sant Andreu, sant Antoni, sant Iscle), en general se sol pronunciar (especialment en topònims), tot i que hi ha força vacil·lacions, tal com descriu l'OIEC. Recomanem pronunciar-la en registres formals.
3. En registres formals, recomanem pronunciar la t de cent i vint davant les paraules anys, homes i hores. Sol ser muda en altres casos, amb vacil·lacions igualment admissibles.
Més informació: GIEC (4.3.2), OIEC.
Consonants finals en l'enllaç de paraules