![]() Noms d'huracans i altres fenòmens meteorològics
![]() 1. No es tradueixen quan corresponen a noms oficials fixats per organismes internacionals. Més informació: - Organització Meteorològica Mundial 2. Aquests organismes internacionals solen alternar noms de persona en anglès, en castellà i en francès. Reproduïm aquests noms respectant els accents gràfics que puguin portar segons l'ortografia de la llengua corresponent. Exemple: huracà José, borrasca Hervé. 3. Els escrivim sense marca tipogràfica (ni cometes ni cursiva). Aquests fenòmens reben un nom masculí o femení, alternativament, seguint una llista rotatòria establerta. Un cop es desencadenen, canvien de força a mesura que avancen: poden començar sent una depressió, passar a ser una tempesta tropical, convertir-se després en un huracà, i tornar a baixar als graus de tempesta i depressió abans de desfer-se. Tenint en compte tots aquests canvis de categoria, i per mantenir una coherència en la denominació al llarg dels diferents dies que són notícia, com a convenció general fem servir l'article masculí quan ens hi referim directament amb el nom propi, independentment del nom concret que tinguin (masculí o femení) i de l'estadi d'evolució en què es trobin en cada moment (tempesta, huracà, depressió, etc.). Així, si informem de l'huracà Katrina, optem per mantenir l'article masculí (el Katrina) fins i tot quan, dies més tard, hagi passat a la categoria de tempesta. Tot i això, evidentment, podem dir "la tempesta Katrina", en femení, en els textos en què es faci explícit el terme tempesta. Igualment, el Bertha, el Gloria, etc. Exemples: l'Alberto Aemet ![]() |