![]() Noms d'huracans i altres fenòmens meteorològics
![]() 1. No es tradueixen els noms propis amb què es bategen alguns fenòmens meteorològics (huracans, tempestes, borrasques, temporals, etc.). Es tracta de denominacions consensuades i fixades per organismes internacionals. Més informació sobre la fixació internacional de noms: - Organització Meteorològica Mundial 2. Per designar els fenòmens meteorològics, aquests organismes internacionals trien noms de persona en anglès, en castellà i en francès, principalment. Com a norma general, reproduïm aquests noms respectant els accents gràfics que puguin portar segons l'ortografia de la llengua corresponent (malgrat que algunes fonts angleses no els facin servir). Exemple: huracà José, borrasca Hervé. 3. Els escrivim sense marca tipogràfica (ni cometes ni cursiva). Aquests fenòmens reben un nom masculí o femení, alternativament, seguint una llista rotatòria establerta. Un cop es desencadenen, és habitual que canviïn de força i de característiques a mesura que avancen: poden començar sent només una depressió, passar a ser una tempesta tropical, convertir-se després en un huracà, i tornar a baixar als graus de tempesta i depressió abans de desfer-se. Tenint en compte tots aquests canvis de categoria, com a criteri general acordem fer servir l'article masculí en tots els casos, independentment del nom concret que tinguin (masculí o femení) i de l'estadi d'evolució en què es trobin en cada moment (depressió, tempesta, huracà, etc.). Aquesta convenció ens permet mantenir una coherència en la denominació al llarg dels diferents dies que és notícia. Exemple: el Katrina. Així, si informem d'un huracà denominat Javier, mantindrem l'article masculí fins i tot quan, dies més tard, hagi passat a la categoria de tempesta. Tot i això, evidentment, podem dir "la tempesta tropical Javier", en femení, en els textos en què es faci explícit el terme tempesta. Igualment, el Bertha, el Jeanne, etc. Exemples: l'Alberto Aemet ![]() |