 pare, mare / papa, mama / papà, mamà
1. En les traduccions, davant la tendència a fer servir majoritàriament les designacions afectuoses papa i mama, recordem que les designacions pare i mare també són vives. 2. Fem servir papa i mama, però no com a formes úniques. També s'hi pot recórrer per caracteritzar un llenguatge infantil que calgui traduir. 3. Pel que fa a les designacions papà i mamà, en les traduccions solen ser un recurs per establir distincions socials entre personatges en ambients molt burgesos, per exemple. L'expressió fill/a de papà s'aplica a una persona amb un alt poder econòmic que no ha hagut de fer cap esforç i que ho deu tot als pares. |
