1. En les traduccions, davant la tendència a fer servir majoritàriament les designacions afectuoses papa i mama, recordem que les formes pare i mare també són vives.
2. Fem servir papa i mama, però no com a formes úniques. També s'hi pot recórrer per caracteritzar un llenguatge infantil que calgui traduir.
3. Pel que fa a les designacions papà i mamà, en les traduccions solen ser un recurs per establir distincions socials entre personatges en ambients molt burgesos, per exemple.
L'expressió fill/a de papà s'aplica a una persona amb un alt poder econòmic que no ha hagut de fer cap esforç i que ho deu tot als pares.
