Els gentilicis són adjectius derivats de topònims (noms de lloc), amb valor també de substantiu. Els fem servir per designar genèricament els habitants d'un lloc concret i per referir-nos a tot allò "relatiu o pertanyent a un poble, a una família o a una nissaga", d'acord amb la definició que en fan els diccionaris.
1. Limitacions dels diccionaris
Quan traduïm ens trobem sovint que en la llengua d'origen es fan servir gentilicis que no tenen un equivalent fixat en català.
La pràctica més habitual, en aquests casos, és recórrer a perífrasis del tipus "els habitants de + topònim". En alguns casos aquesta solució, a més d'allargar els textos, pot acabar donant resultats repetitius i feixucs si es fa servir com a única alternativa (especialment en reportatges i documentals centrats en un lloc geogràfic concret).
2. Analogia amb altres llengües
Presentem una taula comparativa d'alguns dels sufixos més habituals per formar gentilicis en anglès, francès, castellà i català. L'esquema següent ens pot ajudar a deduir, per analogia amb altres llengües, quina solució podem adoptar per formar un gentilici d'un topònim no català en aquells casos no recollits als diccionaris:
| Anglès | Francès | Castellà | Català |
| -an / -ian | -ain(e) / -ien(ne) | -ano, -a / -iano, -a | -à, -ana / -ià, -iana |
| -ese | -ais(e) | -és, -esa | -ès, -esa |
Actualment el sufix -ià té molta vitalitat en aquests casos. Exemples: capverdià (de Cap Verd), caixmirià (del Caixmir), lampedusià (de Lampedusa), etc.
3. El sufix "-eny"
A l'hora de crear gentilicis nous, reservarem el sufix -eny per adaptar aquelles formes que ens arriben amb el sufix -eño sempre que facin referència a topònims de l'àmbit de la llengua espanyola. De fet, es tracta de seguir el model que ja trobem als diccionaris en exemples com ara:
| Topònim | Gentilici castellà | Gentilici català |
| Extremadura | extremeño | extremeny |
| Gibraltar | gibraltareño | gibraltareny |
| Hondures | hondureño | hondureny |
| Panamà | panameño | panameny |
Si no fan referència a topònims de l'àmbit de la llengua espanyola, no solem adaptar-los amb el sufix -eny: angolès (cast. angoleño), brasiler (brasileño), congolès (congoleño), moçambiquès (mozambiqueño), zairès (zaireño), etc.
