El tractament de respecte, per al singular, en italià es fa amb el lei (com a pronom subjecte) i amb el la (com a pronom objecte directe). El traduïm per vostè. Morfològicament aquestes formes són idèntiques a la 3a persona del femení singular, que equivalen a ella / la.
Pel que fa al plural, l'italià parlat modern no té una forma específica, i fa servir voi, que tant pot equivaler a vosaltres com a vostès, segons el context. Així, per exemple, en un programa italià de televisió, el presentador s'adreça al convidat amb lei (vostè) i al públic amb voi (vostès). El mateix podríem dir en una classe universitària, on el professor s'adreça a un estudiant amb lei (vostè) i quan ho fa a tota la classe fa servir voi (vostès). Cal tenir en compte que en italià l'ús del tu és més restringit que en català.
De tota manera, hi ha un valor singular de voi en la llengua antiga, que durant l'època feixista es va intentar ressuscitar en la parla col·loquial. I tampoc no s'ha d'oblidar que hi ha un plural de respecte, loro, que avui dia en la llengua parlada ha quedat reduït a usos marcadament formals.
