El repertori català d'expressions afectives no es fa servir amb la freqüència d'altres idiomes, com ara l'anglès, i s'inclina més pels diminutius que per uns substantius o adjectius concrets. Per aquesta raó l'ús de formes com xato, xata / rei, reina / cuca, etc. només resulten adequades en registres molt emfàtics.
Una altra situació afectiva és la referida als nens, en què funcionen bé formes com nina / ratolinet / pardalet / conillet, etc.
Una expressió afectiva que es troba a faltar en doblatge és estar-ne (molt) d'algú. Aquesta construcció substitueix eficaçment l'expressió castellana tener cariño a alguien. Per exemple, Le tiene mucho cariño a su madre es pot dir N'està molt de la seva mare.
