Hi ha tendència a traduir sistemàticament el hello anglès per hola. Aquesta solució és correcta en alguns casos, però no s'ha de fer servir de manera sistemàtica, perquè en alguns contextos pot resultar estranya.
Si es pensa en el venedor que truca a la porta d'una casa o la persona que arriba a la feina i saluda els companys, etc., es veurà que, en aquests casos, també són molt habituals Bon dia o Bona tarda, per exemple.
Exemples d'altres situacions en què s'observa aquesta tendència:
1. En una conversa per ràdio o telèfon, quan es perd el contacte. L'alternativa seria:
Ei! Escolta!
Que em sents?
Que hi ets?
2. Quan es busca algú inconcret, entrant en una casa, o quan el qui parla es troba perdut en un espai on no sap si hi ha algú. Algunes alternatives serien:
Que hi ha algú (per aquí)?
Ei!
3. En una trucada telefònica, quan el receptor despenja l'auricular:
Digui
Digueu?
Sí?
Mana
Mani
Per tant, la forma hola!, tot i ser la traducció de l'original, no s'ha de fer servir de manera sistemàtica o única, sinó que cal tenir en compte els contextos, el grau de formalitat de la relació i les normes d'actuació habituals en cada moment.
