La coma, a més dels usos gramaticals que tots coneixem, té també uns usos numèrics, que poden portar problemes de lectura.
En català la part entera se separa de la decimal mitjançant una coma, mentre que el punt es reserva per separar a la part entera els milers, milions, etc. Però en els països de cultura anglosaxona és al revés: la coma separa les potències de mil, mentre que el punt separa la part entera de la decimal. Així Mil quatre-cents cinquanta-vuit coma vint-i-tres (Mil quatre-cents cinquanta-vuit amb vint-i-tres centèsimes) s'escriuria aquí 1.458,23, però aquesta mateixa quantitat en un país anglosaxó s'escriuria 1,458.23.
Aquesta alternança ha penetrat en alguns àmbits del català com ara les emissores d'FM que anuncien la seva freqüència dient que són al vuitanta-dos punt tres de l'FM, per exemple.
Però, tret d'aquest cas, als nostres mitjans fem servir la notació catalana, excepte quan hi hagi una imatge de suport que ho pugui contradir.
La coma, a més de separar parts enteres de decimals dins d'un mateix nombre, pot servir per separar nombres. En aquest cas, no es pronuncia, ja que queda sobreentesa. Exemple: Pl. de l'Estatut 1, 5è.
Però en matemàtiques i física apareixen coordenades i vectors representats per notacions d'aquest estil (2,3) en què el 2 representa l'abscissa i el 3 l'ordenada, i que es llegiria dos tres. No diem dos tres dècimes ni dos coma tres.
En química també pot aparèixer un compost com ara aquest: 2,4-tolilè, que es llegeix dos quatre tolilè. No diem en aquest cas dos quatre dècimes tolilè ni dos coma quatre tolilè.
