1. En les traduccions, s'ha de fer atenció a la transcripció anglesa de topònims i antropònims provinents d'altres llengües i comprovar si tenen transcripció pròpia en català.
Per exemple, els topònims que en anglès es transcriuen Krakow, Algiers, The Hague, Ghent, Antwerp, Basle, Sudetenland, Latvia i Moldova tenen fixada la transcripció catalana Cracòvia, Alger, la Haia, Gant, Anvers, Basilea, els Sudets, Letònia i Moldàvia.
2. A les pel·lícules nord-americanes, especialment les ambientades en els estats pròxims a Mèxic, hi surten noms castellans alterats per la grafia anglesa.
Cal fixar-se especialment en la substitució de ñ per n (exemple: Ocana en comptes d'Ocaña) per impedir que el nom es pronunciï a l'anglesa.
Així doncs, en les traduccions cal restituir la grafia original d'aquests noms propis, excepte en els casos en què l'ortografia anglesa ja figuri recollida en enciclopèdies acreditades (cap Canaveral).
