1. La distribució de les parts del dia presenta força vacil·lacions en l'ús corrent de la llengua. Els límits entre cadascuna de les parts són imprecisos i subjectius: sovint depenen de factors variables, com ara les hores de claror segons l'època de l'any (les set del vespre a l'hivern / les set de la tarda a l'estiu), i dels costums o hàbits personals (és habitual relacionar l'ús d'aquests termes amb les hores en què fem els àpats o amb el moment en què ens llevem i anem a dormir, per exemple).
La GIEC (figura 31.2) indica d'una manera aproximada l'extensió de les expressions més usuals referides a les parts del dia:
2. Aquesta variació ha provocat alguns dubtes en l'ús diari d'aquestes expressions als nostres mitjans de comunicació i ha generat la voluntat d'unificar criteris i acordar uns límits més precisos per a alguns contextos concrets de la programació (especialment en les agendes culturals i alguns textos informatius en què les referències horàries són repetitives i constants).
3. L'esquema següent, basat en el sistema tradicional a la major part del Principat de Catalunya d'expressar l'hora mitjançant els quarts, només és una convenció interna funcional, que caldrà aplicar sempre amb flexibilitat:
Matinada: des del moment que en la referència horària per quarts es diu "una" fins que es diu "sis". Exemples:
Un quart d'una de la matinada, les cinc de la matinada (però un quart de sis del matí)
Matí: des del moment que en la referència horària per quarts es diu "sis" fins que es diu "dotze". Exemples:
Un quart de sis del matí, les onze del matí (però un quart de dotze del migdia)
Migdia: des del moment que en la referència horària per quarts es diu "dotze" fins que es diu "tres". Exemples:
Un quart de dotze del migdia, les dues del migdia (però un quart de tres de la tarda)
Tarda (estiu): des del moment que en la referència horària per quarts es diu "tres" fins que es diu "vuit". Exemples:
Un quart de tres de la tarda, les set de la tarda (però un quart de vuit del vespre)
Tarda (hivern): des del moment que en la referència horària per quarts es diu "tres" fins que es diu "set". Exemples:
Un quart de tres de la tarda, les sis de la tarda (però un quart de set del vespre)
Vespre (estiu): des del moment que en la referència horària per quarts es diu "vuit" fins que es diu "onze". Exemples:
Un quart de vuit del vespre, les deu del vespre (però un quart d'onze de la nit)
Alternativament, considerem admissible l'expressió les deu de la nit
Vespre (hivern): des del moment que en la referència horària per quarts es diu "set" fins que es diu "onze". Exemples:
Un quart de set del vespre, les deu del vespre (però un quart d'onze de la nit)
Alternativament, considerem admissible l'expressió les deu de la nit
Nit: des del moment que en la referència horària per quarts es diu "onze" fins que es diu "una". Exemples:
Un quart d'onze de la nit, les dotze de la nit (però un quart d'una de la matinada)
4. Les referències horàries per quarts inclouen quarts i mitjos quarts, i pertanyen a la franja de l'hora que apareix a l'expressió temporal. Així diem, per exemple, "mig quart d'una de la matinada", "un quart d'una de la matinada", "un quart i mig d'una de la matinada", "dos quarts d'una de la matinada", "dos quarts i mig d'una de la matinada", "tres quarts d'una de la matinada" i "tres quarts i mig d'una de la matinada".
