![]() Noms d'huracans i altres fenòmens meteorològics
![]() 1. No es tradueixen quan corresponen a noms oficials fixats per organismes internacionals. Més informació: - Organització Meteorològica Mundial 2. Aquests organismes internacionals solen alternar noms de persona en diferents llengües. Reproduïm aquests noms respectant els accents gràfics que puguin portar segons l'ortografia de la llengua corresponent. Exemple: huracà José, borrasca Hervé. 3. Els escrivim sense marca tipogràfica (ni cometes ni cursiva). Aquests fenòmens reben un nom masculí o femení, alternativament, seguint una llista rotatòria establerta. Un cop es desencadenen, canvien de força a mesura que avancen: poden començar sent una depressió, passar a ser una tempesta tropical, convertir-se després en un huracà, i tornar a baixar als graus de tempesta i depressió abans de desfer-se. Tenint en compte tots aquests canvis de categoria, i per mantenir una coherència en la denominació al llarg dels diferents dies que són notícia, com a convenció general fem servir l'article masculí quan ens hi referim directament amb el nom propi, independentment del nom concret que tinguin (masculí o femení) i de l'estadi d'evolució en què es trobin en cada moment (tempesta, huracà, depressió, etc.). Així, si informem de l'huracà Katrina, optem per mantenir l'article masculí (el Katrina) fins i tot quan, dies més tard, hagi passat a la categoria de tempesta. Tot i això, evidentment, podem dir "la tempesta Katrina", en femení, en els textos en què es faci explícit el terme tempesta. Igualment, el Bertha, el Gloria, etc. Exemples: l'Alberto Aemet ![]() |