Orientacions d'ús
1. Durada dels subtítols
Convé tenir present que subtitular una producció aliena no és encabir tot el text de la traducció en els subtítols, sinó reescriure aquest text d'acord amb els condicionaments que aquí s'expliquen, mantenint-ne la cohesió interna. Si no hi ha un treball previ de resum, no es podran fer subtítols llegibles ni entenedors.
Els subtítols han de quedar centrats a la part inferior de la pantalla i no han de tenir més de dues línies. Si aquestes dues línies són de longitud diferent, també han de quedar centrades.
El temps recomanable de permanència en pantalla és d'1,5-2,5 segons aproximadament per a un subtítol d'una línia i 3-5 segons per a un subtítol de dues línies. El temps mínim de permanència hauria de ser d'1,5 segons, però pot ser inferior en cas d'un monosíl·lab. Hi ha d'haver un interval entre l'aparició d'un subtítol i la del següent d'uns 4 fotogrames. El temps de permanència dels subtítols s'ha d'ajustar tant com sigui possible als canvis de pla de la pel·lícula.
2. Forma dels subtítols
Si al mateix subtítol s'han de transmetre les veus de dos interlocutors, sempre escrivim un guió al davant de cada personatge.
―Hola, soc l'Steven.
―Jo em dic Mary.
Sempre que sigui possible, tractem cada subtítol com una unitat i intentem, si no és que els canvis de pla marquen molt la divisió dels subtítols, no fer subtítols de dues línies si la primera línia del subtítol és una frase acabada en punt i la segona és una frase inacabada que continua al subtítol següent. I també intentem evitar ajuntar en un subtítol una intervenció inacabada, que ve d'un subtítol anterior, amb una nova intervenció d'un altre personatge.
En comptes de:
Estaves avisat, Jim.
T'ho havia dit tothom,
que això era perillós.
―Ara és massa tard.
Preferim:
Estaves avisat, Jim.
T'ho havia dit tothom,
que això era perillós.
Ara és massa tard.
En comptes de:
Estem cobrint una zona
de cinc-centes milles
amb tots els mitjans disponibles.
―Pot ser que siguin vius?
Preferim:
Estem cobrint una zona de 500 milles
amb tots els mitjans disponibles.
Pot ser que siguin vius?
En comptes de:
Heu trucat als Taylor.
La Jenny és al Carib,
en Ben i la Bree són a les selves
d'Indonèsia, segurament despullats.
Preferim:
Heu trucat als Taylor.
La Jenny és al Carib, en Ben i la
Bree són a les selves d'Indonèsia,
segurament despullats.
El títol inicial va amb majúscules. També van amb majúscules els cartells i inserts de titulars de diaris, anuncis i indicacions que surtin en imatge.
Les cançons sempre se subtitulen, excepte quan coincideixen amb l'aparició de títols de crèdit o tenen una funció de simple fons ambiental sense que el seu text aporti res significatiu. Els himnes se subtitulen sempre.
Si es disposa de cursiva, es fa servir per indicar veus en off, veus provinents d'un aparell (telèfon, televisor, ràdio...) i la lletra de les cançons. Quan en un diàleg cada interlocutor fa servir una llengua diferent, la cursiva serveix per identificar un dels dos idiomes. En els subtítols també marquem en cursiva els mots d'altres llengües que no es diuen amb pronúncia adaptada (més informació) i els casos establerts en el criteri general corresponent. Les cometes s'utilitzen per emmarcar cites (quan una cita dura més d'un subtítol, es tanquen les cometes al final de la cita). Si no es disposa de cursiva, s'opta per l'ús de les cometes.
Quan una citació (entre cometes) va a continuació de dos punts, comença amb majúscula.
A vegades ho diu: "Ella s'ho va buscar."
Convé tenir present que la ela geminada (l·l) té el punt volat, i no a la part inferior (l.l), i que tant en català com en castellà les normes d'accentuació també afecten les majúscules.
4. Partició
S'ha d'evitar partir una paraula entre dues ratlles.
La partició ideal és la que coincideix amb un signe de puntuació.
Ja has arribat?
Feia estona que t'esperàvem.
Quan això no és possible, respectem l'estructura gramatical de la frase i evitem separar a final de línia o subtítol les estructures següents:
1) Article + sintagma nominal (la / taula)
2) Preposició + sintagma nominal (a / la taula)
3) Conjunció + frase (i / els llibres)
4) Pronom + verb (ella / canta)
5) Elements d'una forma verbal (ha / menjat)
6) Adverbi de negació + verb (no / respon)
7) Preposició + sintagma verbal (per / menjar)
5. Signes de puntuació
Convé que als subtítols hi hagi tots els signes de puntuació que corresponguin.
Quan una frase queda repartida entre uns quants subtítols, no cal indicar la interrupció amb punts suspensius.
Aquesta ajuda britànica
és molt ben rebuda,
ja que Glasgow
té la taxa de tuberculosi
més elevada
de l'Europa Occidental
i només la guerra mèdica
derrotarà aquesta malaltia.
Quan coincideixen els punts suspensius amb coma o signes interrogatius i admiratius, aquests últims signes es col·loquen després dels punts suspensius.
Ningú se l'espera..., però sempre arriba.
De debò, tu creies...?
En una frase interrogativa llarga, si ocupa més d'un subtítol, escrivim també el signe interrogatiu al principi.
¿M'estàs insinuant que
tota aquesta comèdia que heu fet,
tu i en Morris, només era
per despistar la policia?
Quan el subtítol consta d'una sola frase i no recull la intervenció d'un personatge sinó un insert, no hi posem punt final.
Dos anys després
S'ha descobert l'assassí de Morton
Bugaderia econòmica
Davant de noms estrangers que comencin amb s seguida de consonant, apostrofem l'article masculí, però no el femení ni la preposició de, per raons fonètiques.
Venen de veure l'Steve.
Han anat a casa de la Stein.
Va ser una decisió de Stalin.
6. Ús d'abreviacions, xifres i símbols
Només fem servir les abreviatures Dr. / Dra. i Sr. / Sra. / Srta. com a tractament (davant del nom):
―Ha arribat el Sr. Jones.
―Bon dia, senyor.
Cal recordar que les sigles s'escriuen sense punts: EUA, ONU.
Els tants per cent els escrivim amb el signe gràfic corresponent (no amb lletres).
Té un descompte del 10%.
En general, les indicacions horàries les escrivim amb xifres (les 5.30), si bé es poden escriure amb lletres si l'espai ho permet, especialment en les hores exactes (la una).
Als subtítols, com a norma general escrivim les quantitats amb lletres de l'u al dinou, i amb xifres a partir del 20 (més informació). Si es tracta de números romans, cal escriure'ls coherentment (segle III, no segle 3). A les frases fetes, les quantitats s'escriuen amb lletres (buscar tres peus al gat).
En la reproducció gràfica de noms propis d'altres llengües, no fem servir símbols especials que no formen part dels nostres teclats convencionals. Així, per exemple, escrivim Milosevic (no Milošević).
