anar a [+ infinitiu]

Ús correcte quan el verb anar indica desplaçament físic:

Els redactors es preparen per anar a cobrir aquesta informació al mateix lloc dels fets

 Ús correcte, amb el verb en passat, per explicitar la fase preparatòria o el caràcter imminent d'un esdeveniment que es pretenia realitzar:

Anava a disparar quan el van detenir
(Estava a punt de disparar quan el van detenir)

Ús incorrecte, amb el verb en present, per expressar una acció imminent o de futur (sempre que no hi hagi desplaçament físic):

Ara anem a connectar amb la redacció 
Ara connectem amb la redacció

També incorrecte:

Qui m'anava a dir que acabaria així!
Qui m'havia de dir que acabaria així!

Més informació: GIEC (24.8.5.2f).