anar a [+ infinitiu]

Ús correcte quan el verb anar indica desplaçament físic:

Els redactors es preparen per anar a cobrir aquesta informació al mateix lloc dels fets

Ús correcte, amb el verb en passat, per explicitar la fase preparatòria o el caràcter imminent d'un esdeveniment que es pretenia realitzar:

Anava a disparar quan el van detenir
(Estava a punt de disparar)

Un dona gran s'encadena a casa seva quan l'anaven a desnonar
(Estaven a punt de desnonar-la)

Semblava que anessin a renyir, però ja ho veus: continuen junts
(Estaven a punt de renyir)

Ús incorrecte, amb el verb en present, per expressar una acció imminent o de futur (sempre que no hi hagi desplaçament físic):

Ara anem a connectar amb la redacció 
Ara connectem amb la redacció

Us vaig a dir el que farem
Ara us diré el que farem

També incorrecte:

Qui m'anava a dir que acabaria així!
Qui m'havia de dir que acabaria així!

Més informació: GIEC (24.8.5.2f).

Usos de l'infinitiu