Selecció de recursos lingüístics en línia que contenen la llengua catalana.
Institució pública creada per la Generalitat Valenciana.
Sintetitzador de veu que genera els sons de la parla humana de manera artificial.
Permet reproduir oralment textos escrits en diverses llengües.
Eina de comunicació entre el Termcat i els mitjans de comunicació per resoldre dubtes terminològics.
Traductor automàtic en diverses llengües.
Institut d'Estudis Catalans.
Projecte de dialectologia que posa a l'abast dels investigadors i del públic en general un conjunt de materials lingüístics recollits amb els mètodes convencionals de la dialectologia, entre els anys 1964 i 1978.
Edició electrònica.
Presentada l'any 1993 per l'Associació Bíblica de Catalunya, l'Editorial Claret i les Societats Bíbliques Unides.
Text bíblic comú de l'Església catòlica a Catalunya.
Base de dades bibliogràfica que conté referències de treballs publicats sobre aspectes pragmàtics i discursius de la llengua catalana.
Grup d'Estudis de Pragmàtica i Anàlisi del Discurs (GrEPAD).
Universitat de Barcelona.
Base de dades de neologismes lèxics procedents dels mitjans de comunicació, escrits i orals, en català i en castellà, recollits des del 1992.
Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra.
Servei automatitzat de consultes terminològiques, amb equivalències en altres llengües.
Termcat.
Recull d'argot juvenil del català.
Inclou arxius de so.
Enllaços a criteris i documents oficials.
Consorci format per la Generalitat de Catalunya i les administracions locals per dur a terme accions de normalització lingüística. Accés a la xarxa de centres, recursos, agenda i actualitat.
Base de dades que conté llibres i documents digitalitzats des del segle XIII fins a l'actualitat.
Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Recull paraules de textos publicats en català des del 1832.
Institut d'Estudis Catalans.
Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL).
"Diccionari descriptiu de la llengua catalana".
Institut d'Estudis Catalans.
Presentat el 27-5-2019.
Pren com a referència els materials lèxics reunits en el "Corpus textual informatitzat de la llengua catalana" (CTILC). També recull, com a material complementari, informacions procedents de la base de dades lexicogràfica BDLex.
"Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana".
Versió digitalitzada del "Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana", de Joan Coromines, publicat en paper per Curial Edicions Catalanes entre el 1980 i el 1991 en 9 volums.
Presentació: gener del 2024.
Institut d'Estudis Catalans i Fundació Pere Coromines.
"Diccionari essencial de la llengua catalana".
Institut d'Estudis Catalans.
Parteix del "Diccionari manual de la llengua catalana", editat per l'Institut d'Estudis Catalans l'any 2001, i hi incorpora tant les diverses actualitzacions del DIEC com les novetats de la GIEC i de l'OIEC.
Inclou les conjugacions verbals amb informacions dialectals.
Publicació: 5-7-2023.
Universitat Pompeu Fabra i Ajuntament de Barcelona.
PDF, abril 2020.
Recull un centenar de termes d'ús habitual en l'àmbit casteller, amb la definició, la categoria gramatical i notes complementàries.
Termcat.
Diccionari en línia. Lou Hevly.
Eina de consulta dels diferents accents de l'estàndard oral de la llengua catalana. Ofereix les indicacions de pronúncia generals i específiques de cadascun d'aquests accents (alguerès, central, mallorquí, nord-occidental, rossellonès i valencià) i també un conjunt de fitxers d'àudio que n'exemplifiquen la realització.
Diccionari elaborat per l'Institut d'Estudis Catalans, amb més de 6.600 termes en català (amb definició, informació enciclopèdica i equivalències en anglès, francès i castellà). Inclou lleis i normatives, institucions jurídiques vigents, noms propis, sinònims i abreviacions.
Informació sobre més d'un miler de llengües, amb el nom, la filiació lingüística, el lloc on es parlen, aspectes històrics, etc.
Termcat.
Associació Unesco per al Diàleg Interreligiós.
Generalitat de Catalunya. Departament de Governació i Relacions Institucionals. Direcció General d'Afers Religiosos.
Edició: Termcat, 2015.
Selecció de termes provinents del "Diccionari general de l'esport", amb les denominacions i les definicions en català i amb els equivalents en castellà, francès i anglès.
Termcat.
Versió evolucionada, en curs de treball, de la segona edició en línia del "Diccionari enciclopèdic de medicina".
Conté inicialment prop de 70.000 termes catalans amb definició i els equivalents en castellà, francès i anglès (i, eventualment, en alemany i italià).
Institut d'Estudis Catalans, Fundació Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears, Enciclopèdia Catalana, Termcat.
Presentació pública: 19-5-2015.
Més informació: Projecte DEMCAT.
Diccionari que actualitza, revisa i completa, amb una periodicitat anual, el "Diccionari general de l'esport" de l'any 2010.
Termcat.
Societat Catalana d'Estudis Jurídics, filial de l'Institut d'Estudis Catalans.
Portal de diccionaris en línia d'Enciclopèdia Catalana.
Conté diferents diccionaris bilingües, de sinònims i el "Gran diccionari de la llengua catalana", entre altres obres.
Portal de Larousse Editorial, editora dels segells Larousse i Vox.
Inclou un diccionari manual de la llengua catalana, un diccionari de sinònims i antònims, i diccionaris bilingües.
Edició electrònica, revisada i actualitzada, del "Diccionari de la llengua catalana" publicat en paper per l'Institut d'Estudis Catalans l'any 2007.
Govern de les Illes Balears.
Generalitat Valenciana.
"Diccionari normatiu valencià".
Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL).
Base de dades del doblatge en català.
Inclou informació sobre els participants en el doblatge de les pel·lícules (actors, traductors, assessors lingüístics, ajustadors, etc.).
Web amb materials gràfics i sonors que faciliten l'aprenentatge autònom de la fonètica catalana.
Va destinat tant a estudiants de secundària com a universitaris i pot resultar molt útil per als professionals de l'assessorament lingüístic i la logopèdia.
Presentació: 9-3-2009 (Universitat de Barcelona).
Versió en línia de la "Gran enciclopèdia catalana".
Quadern d'exercicis.
Autors: Coralina Colom i Rosa-Victòria Gras.
Institut del Teatre - Diputació de Barcelona (1998).
Dccionari multilingüe que inclou una setantena de llengües.
Decret 36/1988, de 14 d'abril (BOCAIB núm. 51, del 28-4-1988).
Analitzador de la diccionariabilitat dels neologismes catalans.
Eina que analitza neologismes i avalua si es podrien incloure al diccionari tenint en compte criteris d'ús, documentals i lingüístics.
Institut d'Estudis Catalans i Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra.
"Gramàtica bàsica i d'ús de la llengua catalana".
Institut d'Estudis Catalans.
Publicació en paper: 4-9-2019.
Publicació en línia: 9-6-2022.
"Gran dicconari de la llengua catalana".
Enciclopèdia Catalana.
"Gramàtica essencial de la llengua catalana".
Institut d'Estudis Catalans.
Presentada el 17-1-2019.
Des del juny del 2020 inclou fitxers de so.
L'annex 2 presenta un índex comparat GIEC-GEIEC.
Cinema en català doblat i subtitulat. Selecció de webs d'interès.
"Gramàtica de la llengua catalana".
Institut d'Estudis Catalans.
Publicació en paper: 23-11-2016.
Publicació en línia: 9-6-2022.
Traductor automàtic en diverses llengües.
Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL).
Generalitat de Catalunya, 2021.
Document elaborat per la Direcció General de Política Lingüística amb la col·laboració d'entitats del sector i el Termcat.
Departament d'Assessorament Lingüístic del Parlament de Catalunya.
Desembre del 2018.
Web gestionat pel Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona, en col·laboració amb la Universitat Pompeu Fabra i l'Institut del Teatre de Barcelona, que té per objectiu oferir materials per a l'aprenentatge de la pronunciació del català com a llengua estrangera.
Institut d'Estadística de Catalunya.
Abreviacions dels noms dels països segons el codi ISO 3166-2.
Acadèmia de la Llengua Catalana.
Consorci que té com a finalitat la projecció exterior de la llengua i la cultura catalanes.
Base de dades que permet fer cerques del castellà al català i del català al castellà de termes jurídics i administratius.
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Acord del 8 d'abril de 1988.
Corrector automàtic adaptat al català.
Softcatalà.
Directori de diccionaris bilingües i multilingües en línia.
Recull de directrius i recomanacions que guien i orienten la feina de producció i difusió de continguts dels mitjans audiovisuals de la Generalitat de Catalunya. Recull els valors i principis de servei públic, compromís amb el país, qualitat de continguts i transparència i eficiència en la gestió.
El llibre d'estil està format per la guia editorial, en la qual es formulen els valors i els principis de funcionament dels mitjans de 3Cat; el manual d'ús dels mitjans, que inclouen els criteris de producció i difusió atenent les especificitats de les diferents plataformes amb què ens fem presents en la societat, i el portal ésAdir, on s'expressen els criteris lingüístics dels nostres mitjans, tenint en compte que la promoció i normalització de la llengua catalana és missió fundacional del servei públic de comunicació nacional de Catalunya.
Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL).
Diccionari multilingüe que conté més de set milions d'entrades en diverses llengües.
Universitat de Lleida.
Servei Cientificotècnic de Cartografia i Sistemes d'Informació Geogràfica.
Mapa elaborat a partir de l'actualització del 2017 de la llei de vegueries (2010).
Mapa del recorregut del metro de Barcelona, on es pot comprovar la grafia oficial del nom de totes les parades.
Relació dels canvis de nom dels municipis, des de l'any 1976, amb la referència corresponent a l'aprovació publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Municat.
Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, 1999.
Selecció de neologismes extrets de la base de dades de l'Observatori de Neologia (Obneo), grup de recerca que forma part de l'Institut Universitari de Lingüística Aplicada (IULA), vinculat a la Universitat Pompeu Fabra.
Diccionari en línia de tots els neologismes tècnics i científics normalitzats en català pel Consell Supervisor del Termcat, amb la definició i les equivalències en altres llengües.
Nomenclàtor oficial.
Publicat al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra el 22-10-2010.
Ajuntament de València, 2019.
Ajuntament de Barcelona.
Comissió de Toponímia de Catalunya i Oficina d'Onomàstica de l'Institut d'Estudis Catalans.
Fixa les formes normatives de topònims de fora de l'àmbit de la llengua catalana per a un ús públic general en català (mitjans de comunicació, obres de caràcter divulgatiu, cartografia, llibres de text, etc.).
Recull la forma oficial dels topònims de Catalunya.
Obra de referència per a l'edició de cartografia, retolació, guies de viatge i altres elements informatius.
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, Generalitat de Catalunya.
La 2a edició (2009) incorpora també una transcripció fonètica dels nuclis de població.
Institut d'Estudis Catalans.
L'obra recull uns 2.400 topònims majors, és a dir, els nuclis de població, municipis i agregats, més els hidrònims i orònims més significatius situats entre les serres de l'Albera i de les Corberes.
Per a cada topònim inclou la forma gràfica en català i la forma gràfica habitual en la cartografia francesa, a més de transcripcions fonètiques (d'acord amb la pronúncia local nord-catalana, acompanyada de l'estàndard en el cas de topònims majors).
"Nomenclàtor toponímic de les Illes Balears" (NOTIB).
Universitat de les Illes Balears (UIB) i Institut d'Estudis Catalans (IEC).
Recull uns 50.000 topònims actuals no urbans.
Presentació: IEC, 12-5-2017.
Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL).
Formes fixades als decrets de toponímia.
Universitat de les Illes Balears.
"Ortografia catalana".
Institut d'Estudis Catalans.
Ratificada pel ple de l'IEC el 24-10-2016 (amb modificacions el 2021).
Publicació en paper: 7-6-2017.
Publicació en línia: 9-6-2022.
"Onomasticon Cataloniae".
Versió digitalitzada de l'"Onomasticon Cataloniae", de Joan Coromines, publicat en paper per Curial Edicions Catalanes entre el 1989 i el 1997 en 8 volums.
Direcció del projecte: José Enrique Gargallo Gil.
Presentació: febrer del 2021.
Institut d'Estudis Catalans i Fundació Pere Coromines.
Cercador de noms del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
Inclou més de 2.000 noms en català, amb equivalències en castellà, i ofereix la transcripció d'alguns noms estrangers adaptats.
Cercador d'informació lingüística que ofereix la Generalitat de Catalunya.
Mostra resultats de fonts diferents.
Mapa de dites tòpiques (o refranys sobre pobles).
Projecte en expansió del paremiòleg Víctor Pàmies.
Base de dades de la "Paremiologia catalana comparada digital", de Víctor Pàmies Riudor.
Softcatalà.
Web de l'Ajuntament de Barcelona.
Permet buscar carrers, serveis i equipaments sobre un mapa de la ciutat de Barcelona.
Cada resultat de la cerca informa del barri, del districte i del codi postal corresponent.
Institut d'Estudis Catalans.
Inclou la gramàtica bàsica i l'alfabet dactilològic.
Comissió de Transcripció i Transliteració de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (acord del 9-3-2018).
Proposta basada en la Guia d'estil per al tractament de mots xinesos en català.
"Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana", de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).
Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (acord del 14-2-2020).
Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (acord del 13-11-2015).
Portal Terminològic Valencià.
Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL).
Universitat Autònoma de Barcelona.
Publica treballs relacionats amb la traducció i la interpretació, com ara articles de reflexió teòrica, investigacions i propostes didàctiques, estudis sobre traductors i traduccions, textos traduïts d'especial rellevància o ressenyes i comentaris bibliogràfics.
Plataforma de consulta en línia sobre la pronúncia correcta i adequada del lèxic en sentit ampli (lèxic comú, toponímia, onomàstica, sigles, etc.).
Laboratori de Tecnologies Lingüístiques (LATEL). Institut Universitari de Lingüística Aplicada (IULA), Universitat Pompeu Fabra.
Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.
Gestor de consultes lingüístiques i terminològiques.
Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics.
Govern d'Andorra.
Conté eines i enllaços referents a la llengua catalana.
Traductor automàtic en diverses llengües.
Portal de recursos lingüítics en català de la Xarxa Vives.
Actualitat, recursos i enllaços relacionats amb els noms propis, tant de persona (antroponímia) com de lloc (toponímia).
Termes judicials més freqüents.
Termcat.
Recull de termes relacionats amb el procés i els sistemes electorals.
Cada terme inclou les denominacions en català, una definició i els equivalents en castellà, francès i anglès.
Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears i Universitat de les Illes Balears.
Traductor automàtic català <-> castellà, anglès, portuguès, francès.
Està basat en la tecnologia d'Apertium i ScaleMT, dissenyats pel Grup Transducens (Universitat d'Alacant).
Permet activar una opció amb formes valencianes.
Traductor automàtic en diverses llengües.
Web oficial, amb el mapa del recorregut del Trambaix i el Trambesòs, on es pot comprovar la grafia correcta del nom de totes les parades.
Servei automatitzat de consultes terminològiques (amb equivalències en altres llengües) que ofereix la Universitat de Barcelona.
Consell de Mallorca i Universitat de les Illes Balears.
Servei automatitzat de consultes terminològiques (amb equivalències en altres llengües) que ofereix la Universitat Politècnica de Catalunya.
Conté la conjugació verbal de centenars de llengües.
Versió en PDF.
Visualitzador que permet consultar topònims i descarregar mapes de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC).
Generalitat de Catalunya.
Versió en línia, completada i actualitzada, del "Vocabulari de dret penal i penitenciari" publicat en paper l'any 2000.
Termcat i Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
Acadèmia Valenciana de la Llengua i Termcat.
Vocabulari de termes musicals i informàtics que es fan servir en la creació musical. Projecte TELEDMUS.
Recull d'uns 350 termes, amb definicions i equivalències castellà-català. Generalitat Valenciana.
Associació d'universitats dels territoris de llengua catalana.
