Vietnamita
1. Sistema d'escriptura
Actualment, el vietnamita (o annamita) fa servir l'alfabet llatí, amb l'addició de diacrítics especials (per a la transcripció gràfica de tons i sons peculiars). Als nostres mitjans ometem en general aquests diacrítics, d'acord amb l'ús internacional més habitual.
2. Vocalisme
Podem simplificar i pronunciar les vocals a la catalana sense fer-hi neutralitzacions ni obertures (e i o tancades).
3. Consonantisme
Cal tenir en compte aquests casos:
- c: sempre es pronuncia [k].
- ch: es pronuncia [ʧ].
- d: es pronuncia [d] quan la grafia original és đ, i [z] (essa sonora) quan la grafia és d.
- g: es pronuncia [g]. Excepció: seguida de e/i es pronuncia [z] (essa sonora).
- gh: es pronuncia [g].
- h: es pronuncia aspirada [h].
- kh: es pronuncia [χ] (jota castellana).
- ng i ngh: es pronuncien [ŋ].
- nh: es pronuncia [ɲ].
- ph: es pronuncia [f]. Exemples: Dien Bien Phu, Hai Phong.
- qu: es pronuncia [kw].
- r: es pronuncia [z] (essa sonora).
- s: sempre es pronuncia [s] (essa sorda).
- th: es pronuncia [θ].
- tr: es pronuncia [ʧ].
- x: es pronuncia [s] (essa sorda).
4. Noms propis
Sempre que un topònim vietnamita té una forma tradicional consolidada en català, la fem servir. Exemple: Tonquín 
En general, els antropònims consten de tres parts, que se solen escriure totes separades i amb majúscula inicial. Exemple: Nong Duc Manh
