Continguts: 47821

Neerlandès

  1. Vocalisme
    • ae equival a a. Ex. Haenen [hánen].
    • e sol equivaldre a una e oberta catalana. Ex.: dek [dɛ́k].
      Quan es troba a final de síl·laba i és tònica, pot sonar com a e tancada, com a i o formar el diftong ei, segons els casos. En posició àtona pot ser vocal neutra o e tancada. Ex.: tegen [téjχən].
    • ee s'acosta a una e llarga tancada, que solem adaptar a [e], [éj] o [i]. Ex.: beet [béjt].
    • ei sona ai. Ex.: Leiden [láiðan].
    • eu s'acosta a una e fosca. Ex.: leuk [lék].
    • ie equival a una i llarga, que solem adaptar a [i]. Ex.: klassiek (pronunciat [klasík]).
    • ij sona ei o ai. Ex.: blij [bláj].
    • j sona i consonàntica. Ex.: julie [júli], ja [já].
    • o sol equivaldre a una o oberta catalana quan no es troba a final de síl·laba. Ex.: pot [pɔ́t].
      Quan es troba a final de síl·laba i és tònica se sol produir el diftong ou. Ex.: kopen [kówpən]. En posició àtona sol ser tancada.
    • oe equival a una u llarga, que solem adaptar a [u]. Ex.: broer [bɾúr].
    • oo equival a ou. Ex.: boot [bówt].
    • ou sona àu. Ex.: nou [náw],  hout [háwt].
    • ui sona àu o òi. Ex.: huis [háws].
  2. Consonantisme
    • dj sona com la tx catalana. Ex.: bedje [béə].
    • g sona j castellana: Ex.: goed [χút].
    • h és aspirada. Ex.: huis [háws].
    • nj sona com la ny catalana. Ex.: Spanje [spáɲ].
    • sch sona com una s seguida de j castellana. Ex.: Scheffer [sχéfər].
    • tie sona tsi. Ex.: justitie [justítsi].
    • v sona f. Ex.: van [fán].
    • w sona b. Ex.: Wim [bím].

Altres llengües

Continguts: 47821
ésAdir