Hongarès
1. Antropònims
Els hongaresos acostumen a escriure en primer lloc el cognom i després el nom, però aquest ordre s'inverteix en els usos internacionals. Exemple: Béla Bartók (a Hongria: Bartók Béla).
2. Vocalisme
L'accent tònic sol recaure sobre la primera síl·laba.
- a equival a [ɒ], que podem adaptar a [a].
- á equival a [a] llarga, que podem adaptar a [a].
- e en posició tònica se sol adaptar a [ɛ].
- é equival a [e] llarga, que podem adaptar a [e].
- i equival a [i].
- í equival a [i] llarga, que podem adaptar a [i].
- o equival a [o].
- ó equival a [o] llarga, que podem adaptar a [o].
- ö equival a [ø], que podem adaptar a [e] o [o].
- ő equival a [ø] llarga, que podem adaptar a [e] o [o].
- ü equival a la ü francesa, que podem adaptar a [u] o [i].
- ű equival a ü francesa llarga, que podem adaptar a [u] o [i].
3. Consonantisme
- c equival a [ts].
- cs equival a [tʃ].
- dcs equival a [ʤ].
- g és sempre velar (com a la paraula gat del català).
- gy ho adaptem a [ʤ].
- h inicial de mot o síl·laba i entre vocals és aspirada. A final de paraula o seguida de consonant sol ser muda.
- j, ly equivalen a [i].
- ny equival a [ɲ] (com el dígraf ny en català).
- s equival a [ʃ].
- sz equival a [s].
- z equival a [z].
- zs equival a [ʒ].
