Hongarès

1. Antropònims

Els hongaresos acostumen a escriure en primer lloc el cognom i després el nom, però aquest ordre s'inverteix en els usos internacionals. Exemple: Béla Bartók (a Hongria: Bartók Béla).

2. Vocalisme

L'accent tònic sol recaure sobre la primera síl·laba.

• a equival a [ɒ], que solem adaptar a [a].
• á equival a [a] llarga, que solem adaptar a [a].
• e en posició tònica se sol adaptar a [ɛ]. 
• é equival a [e] llarga, que solem adaptar a [e].
• i equival a [i].
• í equival a [i] llarga, que solem adaptar a [i].
• o equival a [o].
• ó equival a [o] llarga, que solem adaptar a [o].
• ö equival a [ø], que solem adaptar a [o].
• ő equival a [ø] llarga, que solem adaptar a [o].
• ü equival a la ü francesa, que solem adaptar a [u] o [i].
• ű equival a ü francesa llarga, que solem adaptar a [u].

3. Consonantisme

• c equival a [ts].
• cs equival a [tʃ].
• dcs equival a [ʤ].
• g és sempre velar (com a la paraula gat del català).
• gy ho adaptem a [ʤ].
• h inicial de mot o síl·laba i entre vocals és aspirada. A final de paraula o seguida de consonant sol ser muda. 
• j, ly equivalen a [i]. 
• ny equival a [ɲ] (com el dígraf ny en català).
• s equival a [ʃ]. 
• sz equival a [s].
• z equival a [z]. 
• zs equival a [ʒ].

Altres llengües