la Sagrada Família

Capçalera de la basílica de la Sagrada Família.

Consta de set capelles al voltant d'un deambulatori i de l'espai central, on se situa l'altar i el presbiteri.

La façana de l'absis dona al carrer Provença, entre les façanes del Naixement i la Passió.

Castellà: ábside.

Església notable per la seva antiguitat o significació.

basílica major: cadascuna de les quatre esglésies principals de Roma, considerades les primeres de la cristiandat: Sant Joan del Laterà, Santa Maria Major, Sant Pau Extramurs i Sant Pere del Vaticà.

basílica menor: títol honorífic atorgat per concessió papal a diverses esglésies del món cristià, importants per la seva història, proporcions i la veneració que promouen com a santuaris.

Escrivim la paraula capella amb minúscula i el nom propi amb majúscula.

Exemple: la capella de l'Assumpció.

Torre de planta quadrada o octogonal que s'alça sobre el creuer per donar llum a l'interior i servir de base a la cúpula.

Sinònim: torre de creuer.

Forma incorrecta: *cimborri.

Castellà: cimborrio.

Element arquitectònic que permet acabar els nervis (continuacions de les columnes) al punt més alt d'una volta o al mig d'un arc.

A la basílica de la Sagrada Família destaquen les 22 claus de volta de la cripta, amb diferents elements esculpits.

Castellà: clave de bóveda.

Espai de comunicació entre les façanes, les sagristies i les capelles. 

Columna de base poligonal o estrellada utilitzada a l'interior de la Sagrada Família.

A mesura que creix, girant a dreta i a esquerra, es va transformant en cercle, de manera que aconsegueix més estabilitat i un efecte estètic més estilitzat i harmònic en el seu conjunt.

Espai quadrat, generalment cobert amb cúpula, comú a la nau transversal i a la longitudinal d'una església.

De vegades també s’utilitza aquest terme per definir tota la nau transversal d'una església, igualment coneguda com a transsepte.

Planta subterrània que ocupa l'espai sota l'absis.

La cripta de la Sagrada Família consta de set capelles.

Prolongació de les naus laterals de l'església, que les uneix per darrere el presbiteri, al voltant de l'absis.

Sinònim: girola.

Estel de vidre texturat, amb una estructura d'acer inoxidable a les arestes, que corona la torre de la Mare de Déu.

Escrivim la paraula façana amb minúscula i el nom propi amb majúscula.

Exemples: la façana de la Glòria, la façana de la Passió, la façana del Naixement.

Canal que sobresurt i que serveix per evacuar l'aigua de pluja.

En l'arquitectura gòtica, les gàrgoles presentaven éssers fantàstics i demoníacs. Gaudí es va estimar més fer servir animals comuns, relacionats tradicionalment amb el mal.

Espai entre la façana principal i el creuer.

Està composta per dues naus laterals a cada banda i una nau central.

Pilar acabat en punta que serveix per coronar algunes torres.

Per decorar els pinacles de la Sagrada Família, Gaudí va escollir el mosaic venecià de Murano.

Castellà: pináculo.

Tipus de roca present en diversos elements de la basílica de la Sagrada Família, com l'altar major i les quatre columnes del cimbori central.

Concretament es tracta de pòrfir vermell portat de l'Iran.

Forma incorrecta: *pòrfid.

Castellà: pórfido.

Part de l'església, situada al fons de la nau central, on hi ha l'altar major.

Sol estar elevada amb relació a la resta de l'església i està reservada als clergues.

A les esglésies, lloc, generalment tocant al presbiteri, on es custodien els ornaments i els vasos sagrats i on es revesteixen els sacerdots per a les funcions litúrgiques.

Escrivim la paraula torre amb minúscula.

Exemples: la torre de la Mare de Déu (o la torre de Maria), la torre de Jesucrist (o la torre de Jesús), les torres dels evangelistes (la torre de Mateu, la torre de Marc, la torre de Lluc i la torre de Joan).

Nau transversal d'una església.

Forma una creu amb la nau principal.

Estructura arquitectònica corbada que cobreix un espai, forma un sostre, etc., i és suportada per parets, pilars, contraforts, etc.

A la basílica de la Sagrada Família destaquen les voltes que neixen de les columnes, en forma d'arbre.

Forma incorrecta: *bòveda.

Castellà: bóveda.