Com a norma general, no és un adverbi i s'escriu sense guionet. Només en alguns casos excepcionals funciona com a prefix i s'escriu amb guionet (no-).
La distinció que estableix l'OIEC entre els exemples dels punts 1 (no) i 2 (no-) pot resultar molt subtil i la frontera no sempre és clara. En cas de dubte, prescindim del guionet i busquem sempre la coherència dins d'un mateix text.
1. no
Exemples:
els no fumadors
els no matriculats
els no residents
els no vacunats
la comunicació no verbal
la no confessionalitat (de l'Estat)
la no convertibilitat (del dòlar)
la no compareixença (a una convocatòria)
la no culpabilitat (d'un acusat)
la no existència (d'un llenguatge literari)
la no maternitat
la no obligatorietat (de la vacunació)
la no oficialitat
la no presència
la no submissió
un diputat no adscrit
un punt de no retorn
un substantiu no comptable
un tractat de no proliferació nuclear
una equació no lineal
una organització no governamental
2. no-
D'acord amb l'OIEC, només afecta conceptes molt fixats, propis dels llenguatges d'especialitat i que tenen un alt grau de lexicalització. Els considerem casos excepcionals.
Exemples:
la no-figuració (art)
art no-figuratiu (art)
un no-electròlit (química)
un no-metall (química)
el no-jo (filosofia)
el no-res (filosofia)
geometria no-euclidiana (matemàtiques)
prosa de no-ficció (literatura)
la no-violència
els no-violents
la no-bel·ligerància
les nacions no-bel·ligerants
el no-alineament
els països no-alineats
el principi de no-intervenció
pacte de no-agressió
gènere no-binari
Per distingir el no- prefix del no adverbi, l'OIEC compara la frase "Gandhi era radicalment no-violent" (partidari de la no-violència) amb "un pres no violent" (que no és conflictiu).
3. Segons el context, no oblidem solucions més generals. Per exemple, és més habitual dir l'absència que la no presència.
