Tancar
46804 continguts | Actualització: 19-03-2024
El portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals
cerca cerca avançada
general pel·lícules
Imprimir

Vocabulari de la litúrgia catòlica

MAPA DEL DOCUMENT

1. MINISTRES LITÚRGICS

2. INDUMENTÀRIA LITÚRGICA

3. COLORS LITÚRGICS

4. OBJECTES LITÚRGICS

5. MOBILIARI I ESPAIS LITÚRGICS

6. OBSERVACIONS



1. MINISTRES LITÚRGICS

 

Els ministres litúrgics són persones que han rebut delegació per a un servei concret dins l'Església.

Ministres ordenats (han rebut el ministeri a través del sagrament de l'orde): bisbe, prevere (o capellà/sacerdot) i diaca.

Ministres no ordenats (laics, sense el sagrament de l'orde): acòlit i lector

 

PAPA

Bisbe de Roma, cap de l'Església catòlica i cap de l'estat del Vaticà.

És considerat successor directe de l'apòstol Pere i té plena jurisdicció sobre tota l'Església catòlica.

Altres denominacions: bisbe de Roma, pontífex, summe pontífex, sa santedat, sant pare, successor de Pere, vicari de Crist.

 

CARDENAL

Membre de l'Església catòlica designat pel papa amb una doble funció: assistir-lo en el govern de l'Església i formar part del conclave per elegir el nou papa.

És el títol honorífic més alt que pot concedir el papa.

El conjunt dels cardenals forma el col·legi cardenalici.

Cardenal camarlenc: cardenal que s'encarrega d'administrar els béns de la cúria romana quan la Santa Seu queda vacant.

Altres denominacions: purpurat, príncep de l'Església.

No diem el cardenal de Barcelona: diem el cardenal arquebisbe de Barcelona o bé l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal [+ cognom].

 

ARQUEBISBE

Bisbe preeminent pel fet de tenir una jurisdicció pròpia o per haver rebut una concessió honorífica de la Santa Seu (arquebisbe "ad personam").

Actualment a Catalunya hi ha dues províncies eclesiàstiques: la de Barcelona (bisbats de Barcelona, Sant Feliu i Terrassa) i la de Tarragona (bisbats de Tarragona, Lleida, Girona, Tortosa, Vic, Solsona i la Seu).

 

BISBE

Ministre litúrgic que ha rebut l'ordenació episcopal.

Generalment és el clergue superior d'una diòcesi (bisbe diocesà).

El conjunt dels bisbes, en comunió amb el papa, forma el col·legi episcopal.

Els bisbes són considerats successors directes dels apòstols i poden ordenar nous preveres i diaques.

Cal distingir:

  • bisbe auxiliar: prelat sense jurisdicció pròpia, nomenat per ajudar en les seves funcions un altre bisbe;
  • bisbe coadjutor: bisbe que té dret de succeir un bisbe diocesà quan aquest cessa per defunció o per decisió del papa;
  • bisbe diocesà: bisbe superior d'una diòcesi.
  • bisbe electe: bisbe que només en té el nomenament, però que encara no ha rebut l'ordenació episcopal;
  • bisbe emèrit: bisbe que ja s'ha retirat del govern d'una diòcesi.

 

PREVERE

Ministre litúrgic que ha rebut l'ordenació sacerdotal i que pot administrar els sagraments i presidir la celebració eucarística.

Altres denominacions: capellà, sacerdot, mossèn.

Forma incorrecta: *presbíter.

Castellà: presbítero.

 

DIACA

Ministre litúrgic ordenat pel bisbe que pot predicar i assistir a l'altar.

Un diaca no és un prevere. Per tant, no pot presidir la celebració eucarística ni confessar.

En general, els diaques són seminaristes en l'etapa final de la seva preparació per al sacerdoci, però també n'hi ha de permanents, que són cristians que han rebut l'orde del diaconat. Entre els diaques permanents n'hi ha de casats (que no poden accedir al sacerdoci, a diferència dels cèlibes).

Castellà: diácono.

 

ACÒLIT

Ministre litúrgic no ordenat que ha rebut la funció d'ajudar el prevere i el diaca en el servei de l'altar.

Altres denominacions: escolà

Castellà: acólito.

 

LECTOR

1. Ministre litúrgic no ordenat que ha rebut la funció de llegir les lectures litúrgiques, llevat de l'Evangeli. 2. Fidel que llegeix les lectures litúrgiques.

Castellà: lector.


2. INDUMENTÀRIA LITÚRGICA

 

 

ALBA: túnica de tela blanca i amb mànigues que simbolitza la puresa de cor del ministre litúrgic que es disposa a fer la celebració. És la peça bàsica i la porten des de l'acòlit fins al ministre que presideix la cerimònia.

AMIT: Llenç blanc que el sacerdot es pot posar sobre les espatlles, sota l'alba.

ANELL DEL PESCADOR: anell que porta el papa per autenticar algunes de les seves cartes o documents.

ANELL EPISCOPAL: anell que porten els bisbes com a signe d'autoritat i de vinculació a la diòcesi.

BÀCUL: crossa o gaiata, símbol d'autoritat dels bisbes com a pastors espirituals del poble. En una cerimònia on hi ha més d'un bisbe, tots els bisbes porten mitra però no bàcul, que es reserva al ministre que presideix. 

BIRRET: casquet de doctor o de prelat. El dels cardenals és de color vermell.

CAPA PLUVIAL: capa, generalment de seda, que fa servir el celebrant en algunes cerimònies litúrgiques. Abans només es duia fora de l'església, per prevenir-se contra la pluja.

CASULLApeça de vestir oberta per tots dos costats, que cau per davant i darrere fins a mitja cama, utilitzada pel bisbe o el prevere sobre l'alba o altres ornaments. És del color litúrgic corresponent al temps o festa que se celebra.

CÍNGOL: cordó, generalment de seda o de lli, amb una borla a cada punta, amb què se cenyeix l'alba. Se'n pot prescindir si l'alba, pel seu caient, ja queda prou subjecta.

CREU PECTORAL: creu que, com a insígnia pontifical, porten penjada sobre el pit els bisbes i altres prelats.

DALMÀTICA: túnica ampla que porten els diaques. També en poden dur els bisbes, sota la casulla, en els oficis solemnes.

ESTOLA: tira de roba llarga que es posa sobre l'alba, damunt les espatlles i l'esquena, i que penja per davant com si fossin dues franges. Posada d'aquesta manera, és signe de la funció sacerdotal i la porten així els bisbes i els preveres. Els diaques la porten creuada, des de l'espatlla esquerra fins al costat dret. S'usen estoles de diversos colors, d'acord amb el color litúrgic de la celebració.

FAIXA: cinta ampla que envolta la sotana per la cintura. El papa porta una faixa (o fascia) brodada amb el seu escut.

GREMIAL: drap quadrat que els bisbes es posaven sobre els genolls quan seien en algunes celebracions. Avui els bisbes només el fan servir amb un sentit pràctic, per no tacar-se la casulla amb l'oli sagrat en certs actes litúrgics (com ara la dedicació d'un altar).

MITRA: capell alt i acabat en punta, amb dues cintes que cauen sobre l'esquena (anomenades ínfules). És símbol de poder i el porten el papa, els bisbes, els arquebisbes i altres prelats amb aquest privilegi. Es fa servir en els moments importants de la celebració: entrada, homilia, benedicció final i sortida.

MUSSETA: capa curta (o esclavina), cordada al pit, que arriba fins als colzes.

PAL·LIinsígnia pontifical que consisteix en una banda blanca amb creus de seda que es posa a les espatlles penjant sobre el pit. És símbol d'autoritat episcopal, d'unitat i d'estímul de fortalesa.

SOLIDEU : casquet de seda amb què els bisbes es cobreixen la part posterior del cap. El nom prové del fet que "només" es treu davant "Déu" (en llatí, soli Deo). El color del solideu: blanc = papa; vermell = cardenal; morat = bisbes i arquebisbes.

SOTANA: vestidura talar (fins als talons), cordada de dalt a baix, que duen els eclesiàstics.

 

3. COLORS LITÚRGICS

Usos tradicionals segons el calendari litúrgic:

  BLANC: temps de Pasqua i de Nadal i la majoria de les festes de Jesucrist o de la Mare de Déu, i dels sants i santes no màrtirs.
  MORAT: temps d'Advent i de Quaresma. També es pot fer servir durant els oficis i misses de difunts.
  VERD: misses del temps de durant l'any (també anomenat "temps ordinari").
  VERMELL: Diumenge de Rams, Divendres Sant, Pentecosta i festes de màrtirs.
  NEGRE: es pot fer servir, allà on sigui costum, durant les misses de difunts.
  ROSAT: es pot fer servir, allà on sigui costum, el Diumenge Gaudete (tercer d'Advent) i el Diumenge Laetare (quart de Quaresma).



4. OBJECTES LITÚRGICS

 

AIGUAMANS

Safata de metall per rentar-s'hi les mans.

Per extensió, conjunt de gerra i safata que es fa servir per rentar-s'hi les mans.

Castellà: aguamanil.

 

CALDERETA
Recipient amb aigua beneita per sucar-hi el salpasser.
 
Castellà: acetre.

 

CALZE

Copa de metall on es consagra el vi quan es diu missa.

Castellà: cáliz.

 

CANADELLES

Gerrets on es posa el vi i l'aigua, separadament, per a la celebració de l'eucaristia. 

Castellà: vinajeras.

 

CANELOBRE

Estri de forma estilitzada destinat a sostenir la candela o ciri. N'hi ha de més d'un braç.

Castellà: candelabro.

 

CIRI

Candela de cera, preferentment d'abella, que es fa servir en el culte litúrgic.

La llum simbolitza la fe i en particular Jesucrist, que amb la seva persona i la seva doctrina il·lumina la vida del creient.

ciri pasqual: ciri de grans dimensions que es beneeix la nit de Pasqua.

Castellà: cirio.

 

CONOPEU

1. Vel o tela amb què es cobreix el copó quan es guarda en el sagrari i quan es fa l'exposició de l'hòstia consagrada sense fer servir la custòdia. 2. El vel o tela que cobreix, en determinades circumstàncies, el sagrari.

Castellà: conopeo.

 

COPÓ

Vas sagrat destinat a contenir les hòsties consagrades, sobretot quan es guarden en el sagrari.

Sinònim: hostier.

Castellà: copón.

 

CORPORAL

Peça de tela blanca que s'estén damunt l'altar per posar-hi el calze i l'hòstia.

De forma quadrada, se situa sobre l'altar a partir de l'ofertori per dipositar-hi el pa i el vi de l'eucaristia. El nom prové de "cos de Crist".

Castellà: corporal.

 

CREU

Monument, objecte artístic o figuració plàstica que representa la creu on va morir Jesús.

Creu grega: la que té els braços iguals.
Creu llatina: la que té el braç vertical més llarg que l'horitzontal.

Castellà: cruz.

 

CRISMERA

Vas o gerro petit amb tapa on es guarda el crisma per a les uncions.

crisma: oli barrejat amb bàlsam consagrat pel bisbe el Dijous Sant. Es fa servir en alguns sagraments i en les litúrgies de dedicació d'esglésies i altars.

Castellà: crismera.

 

CUSTÒDIA

Peça d'orfebreria on s'exposa l'hòstia consagrada a la veneració pública.

Sinònim: ostensori.

Castellà: custodia, ostensorio.

 

ENCENSER

Braseret amb tapadora foradada suspès amb cadenetes, al qual es pot donar un moviment de vaivé i que serveix per cremar-hi encens i encensar als actes litúrgics.

El fum que es desprèn simbolitza la pregària de l'assemblea cristiana que s'enlaira cap a Déu.

Sinònim: turíbul.

El ministre litúrgic que porta l'encenser en una cerimònia s'anomena turiferari.

Castellà: incensario, turíbulo.

 

ESTOVALLES

Peça de lli o de cotó que es posa sobre l'altar.

Sinònim: tovalles.

Forma incorrecta: *mantel.

Castellà: mantel.

 

EVANGELIARI

 

Llibre, generalment adornat, que conté els passatges evangèlics de les misses de l'any.

A la processó d'entrada de les misses solemnes és habitual que un diaca porti, alçat, l'evangeliari, que deixarà tancat sobre l'altar fins al moment de la proclamació de l'Evangeli. Llavors es portarà fins a l'ambó, on es faran les lectures.

Castellà: evangeliario.

 

FRONTAL

Peça de tela, de fusta decorada, de metall, etc., col·locada davant una taula d'altar.

Sinònim: antependi.

Forma incorrecta: *antipendi.

Castellà: frontal, antipendio.

 

HÒSTIA O SAGRADA FORMA

Tros prim de pa sense llevat que el sacerdot consagra i ofereix en la celebració de la missa.

En les cerimònies religioses les formes més habituals són sagrada forma, pa (de Crist), cos de Crist.

Castellà: hostia, sagrada forma.

 

HUMERAL

Drap de seda (blanc o del color litúrgic del dia) que el sacerdot es posa a les espatlles i amb els extrems del qual agafa la custòdia, un reliquiari, etc., per presentar-los a la veneració dels fidels o portar-los en processó.

Castellà: humeral.

 

MISSAL

1. Llibre gran que durant la missa es té sobre l'altar, en què hi ha les oracions i les altres parts de la missa amb la indicació de les cerimònies.
 

2. Llibret per a ús dels fidels que conté els textos per a la celebració de la missa al llarg de l'any litúrgic. 

Castellà: misal.

 

NAVETA

Vas en forma de nau on es diposita l'encens en pols per fer cremar a l'encenser.

Castellà: naveta.

 

PÀL·LIA

Tela blanca rectangular amb què es cobreix el calze durant la missa.

Castellà: palia.

 

PATENA

Plat d'or, d'argent o de metall daurat on es posa l'hòstia durant la missa.

Castellà: patena.

 

PURIFICADOR

Drap amb què s'eixuga el calze després de la comunió.

Castellà: purificador.

 

SALPASSER

Estri litúrgic utilitzat per fer l'aspersió amb aigua beneita ("fer els asperges").

Està format per una esfera buida i foradada (on es recull l'aigua beneita que s'aspergirà) i un mànec. Antigament (i també ara en algunes celebracions) es feien servir les branques d'un arbust de fulles espesses i oloroses, anomenat hisop.

Fa conjunt amb una caldereta que conté l'aigua beneita.

Sinònim: asperges (els), hisop (l').

Castellà: aspersoriohisopo.

 

5. MOBILIARI I ESPAIS LITÚRGICS

 

ALTAR

Taula on se celebra l'eucaristia.

Centre de la litúrgia eucarística i símbol de Crist.

Castellà: altar.

 

AMBÓ

Lloc des d'on es proclamen les lectures a les celebracions litúrgiques.

Castellà: ambón.

 

BALDAQUÍ

Construcció en forma de dosser sostingut per quatre columnes o pilars, la funció del qual és cobrir un altar, una imatge o qualsevol objecte religiós.

Castellà: baldaquino.

 

BANC

Seient estret i llarg, generalment de fusta, on seuen els fidels a les esglésies. Sol dur un reclinatori o agenollador a la part posterior.

Castellà: banco.

 

BAPTISTERI

Part de l'església on hi ha la pila baptismal.

Sovint està situat a l'entrada (dreta o esquerra) per significar que el baptisme és el sagrament pel qual la persona entra a formar part de la comunitat cristiana.

Antigament eren edificis separats de les esglésies, sovint de planta poligonal o circular, on s'administrava el baptisme per immersió.

Castellà: baptisterio.

 

CÀTEDRA

Seu o seient, símbol de presidència i de magisteri.

Es parla de càtedra de sant Pere per referir-se a l'autoritat doctrinal del papa i de càtedra del bisbe per indicar el seu seient a la catedral, símbol d'autoritat.

Castellà: cátedra.

 

CONFESSIONARI

Seu del confessor per administrar el sagrament de la penitència.

Castellà: confesionario.

 

COR

Part de l'església destinada a la comunitat religiosa que resa o canta l'ofici diví.

Castellà: coro.

 

CREDENÇA

Tauleta, prop de l'altar, per tenir-hi les canadelles i altres objectes litúrgics.

Castellà: credencia.

 

ORGUE

Instrument de vent que consta d'un gran nombre de tubs que sonen insuflant-hi l'aire mitjançant una manxa, o un mecanisme anàleg, i es toca per mitjà d'un o més teclats.

Forma incorrecta: *òrgan.

Castellà: órgano.

 

PILA BAPTISMAL

Recipient gran, generalment de pedra, situat al baptisteri i que conté l'aigua beneita per batejar.

Sinònim: pica baptismal.

Castellà: pila bautismal.

 

PILA D'AIGUA BENEITA

Pica, col·locada a l'entrada de l'església, que conté l'aigua beneita amb què els fidels se senyen.

Sinònims: pica d'aigua beneita, beneitera.

Castellà: pila de agua bendita.

 

PRESBITERI

Part de l'església al fons de la nau central, on hi ha l'altar major, més elevada que la resta i reservada als preveres durant les celebracions litúrgiques.

Castellà: presbiterio.

 

SAGRARI

Petit moble, fet de manera artística i noble, on es guarden les hòsties consagrades.

Castellà: sagrario.

 

SAGRISTIA

Dependència de l'església on els sacerdots es posen la indumentària litúrgica i on es custodien els ornaments i objectes que es fan servir en els actes de culte.

Forma incorrecta: *sacristia.

 Castellà: sacristía.


6. OBSERVACIONS

 

EN COMPTES DE

DIEM

*comulgar combregar (rebre la comunió)
*santiguar-se senyar-se (fer el senyal de la creu)
 fer una missa celebrar una missa, dir missa (forma tradicional, com també oir missa)
discurs (del papa, del cardenal, etc., dins d'una cerimònia religiosa) homilia, sermó, prèdica
públic assistent a l'església

assistents (o fidels)

És incorrecte fer servir pelegrins per designar genèricament tothom que assisteix a un acte religiós (més informació)

 

Segueix-nos a...