Tancar
35615 continguts | Actualització: 27-03-2017
El portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals
cerca cerca avançada
general pel·lícules
Imprimir

Topònims no catalans

1. Hi ha topònims (noms de lloc) de fora de l'àmbit lingüístic de la llengua catalana que tenen una forma tradicional en català (com Londres o Saragossa) i n'hi ha que no (Montecarlo o Ciudad Real, per exemple).

2. Com a norma general, apliquem els criteris següents:

2.1. Si el topònim en qüestió té una forma tradicional en català amb un ús consolidat, aquesta és la que fem servir; si no en té, optem per la forma oficial o d'ús internacional.

Si es tracta d'un nom procedent d'una llengua que no fa servir l'alfabet llatí, hi apliquem el criteri de transcripció gràfica corresponent.

2.2. En el cas de topònims amb més d'una denominació oficial sense forma tradicional en català, donem preferència a la forma pròpia (a més d’oficial) del territori en els contextos comunicatius en què només fem servir un dels noms.

Aquest és el criteri que apliquem, per exemple, amb els municipis del País Basc i de Navarra amb doble denominació oficial, en què optem preferentment per les formes basques. Si només tenen una forma oficial, aquesta és la que fem servir (d'acord amb el punt 2.1.).

En casos dubtosos, consultem l'Oficina d’Onomàstica de l'Institut d’Estudis Catalans i en fem una entrada a l'.

3. Pel que fa a la toponímia occitana:

3.1. En concordança amb la Llei de l'occità, aranès a l'Aran (capítol VI, article 19), el llibre d'estil de la ccma estableix que "l'aranès té presència en els nostres mitjans tant amb espais de difusió en l'àmbit de la Vall d'Aran, en desconnexió, com també per a tot el territori. Els mitjans de la CCMA assumim el compromís de contribuir a la normalització de l'aranès i volem ser una eina per acostar-lo a la ciutadania i fomentar-ne el coneixement i l'ús".

3.2. Espais emesos en aranès

Les úniques formes que fem servir són les occitanes originàries amb una forma consolidada.

3.3. Espais emesos en català

Per a la toponímia aranesa, fem servir les formes oficials, en aranès, d'acord amb la Llei de l'occità, aranès a l'Aran (capítol III, article 11) i seguint el que estableix el Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya.

Per a la toponímia d'altres territoris de parla occitana, seguim la norma general descrita al punt 2, especialment en els espais informatius en què s'imposa una comunicació eficaç de manera immediata que eviti confusions a l'audiència sobre el referent geogràfic de la notícia. No obstant això, amb la intenció de contribuir a la projecció i el coneixement de l'occità, sempre que sigui possible donar una informació més completa, farem servir les formes occitanes al costat de les oficials, un fet que és més factible en els espais de caràcter més cultural o divulgatiu.

Davant de la inexistència actual d'un nomenclàtor oficial de toponímia occitana, per a la tria de les formes occitanes recorrem a l'assessorament de l'Oficina d'Onomàstica de l'Institut d'Estudis Catalans.

Segueix-nos a...