Criteris d'apostrofació

1. Com a norma general, les formes del singular de l'article definit (el, la) es redueixen a l' (ela + apòstrof) davant una paraula que comenci amb vocal o hac muda: l'aigua, l'eina, l'Índia, l'orgull, l'home, l'Uruguai, l'urna.

També s'apostrofa la preposició de: d'aigua, d'home, etc.

2. Davant dels mots femenins que comencen amb i o u àtones, precedides o no d'una h, l'article la no s'apostrofa:

la hipòtesi, la història, la humanitat, la humitat, la independència, la informació, la intel·ligència, la intimitat, la Irene, la Isabel, la unitat, la universitat

En registres informals orals, podem ometre la vocal en la pronúncia de l'article femení davant i o u àtones: l(a) independència, l(a) universitat (més informació: "Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana", II. Morfologia).

No s'apostrofa l'article la davant paraules compostes com les següents, perquè l'accent del primer element és secundari: la Indoxina, la infraestructura, la intercontinental.

3. No s'apostrofa en casos com el iode, el iogurt, el iugoslau, el Iemen, la iarda, la hiena, perquè el so representat per i o u en aquestes paraules no és vocàlic, sinó consonàntic.

4. Com a excepcions, s'escriu la, sense apostrofar, en aquests tres casos: la ira, la host i la una (referit a l'hora).

Tampoc s'apostrofa davant del nom de les lletres (la e, la u, la efa) ni en el cas del topònim neerlandès la Haia.

5. En textos escrits, d'acord amb l'OIEC, apostrofem davant els derivats amb el prefix privatiu a-: l'anormalitat, d'anormalitat. En textos estrictament orals, optem per no apostrofar aquests casos per facilitar una lectura amb pausa que eviti possibles ambigüitats.

6. Davant de xifres començades amb vocal, se segueix la norma general: l'onze, d'11, l'XI.

7. Davant manlleus començats per hac, no s'apostrofa si és aspirada: el hawaià.

S'apostrofa si és hac muda: l'haixix, d'handbol, l'hoquei.

8. Davant d'una essa líquida, s'apostrofa l'article masculí el (ja que la essa es pronuncia precedida d'una vocal de suport): l'striptease, l'Sporting. Semblantment: l'ftalat de potassi, l'zwitterió. No s'apostrofen l'article femení la ni la preposició de (ja que la essa recolza en la vocal de l'article o la preposició): la Scala de Milà, la ftiriasi; de Sri Lanka, de Stalin.

9. Davant de marca tipogràfica (cometes o cursiva), o símbols especials (l'arrova o el coixinet en xarxes socials com Twitter), seguim la norma general d'apostrofació:

El va titllar d'"impotent"
L'"Ara" va publicar ahir la notícia
De l'"Aloma", de Mercè Rodoreda, se n'han fet moltes reedicions
L'autor d'"A quatre grapes"
Felicitacions a l'@Homo_APM 

10. Davant de noms propis d'entitats, organismes, marques, grups, etc. començats amb article amb majúscula, la preposició de s'apostrofa (i no es contrau amb l'article, com tampoc s'hi contrau qualsevol altra preposició que hi pugui haver):

L'últim disc d'Els Catarres
Aquest llibre només es ven a El Corte Inglés

11. No s'apostrofa davant dels símbols:

3 milions de €

Com a excepció, s'apostrofa davant dels símbols de la rosa dels vents, que es tracten com si fossin sigles:

vent de l'E i de l'O

12. Apostrofació davant d'abreviatures.

13. Apostrofació davant de sigles.

Més informació: OIEC (4.1) i GIEC (16.3.1b).

L'article