Pronúncia tradicionalment recomanada: paraula aguda (forma que fem servir als informatius i programes d'esports dels nostres mitjans).
Raons per considerar admissible la pronúncia plana:
Raons etimològiques: la paraula prové del llatí monăchus, en què la a és breu i per tant l'accent es desplaça sobre l'anterior, és a dir, la o.
Per similitud amb la pronúncia originària, que és paroxítona (amb l'accent de tonicitat en la penúltima síl·laba): en alemany és München, amb ü tònica.
Per comparació amb les altres llengües més pròximes: anglès (segons el "Webster's", Munich, amb accent a la u), francès (segons el "Larousse", té l'accent oxíton comú del francès, però també "Múnich"), castellà (Múnich, dins l'entrada muniqués del DRAE).
A "La transcripció de noms propis grecs i llatins" (Enciclopèdia Catalana, 1993), de Joan Alberich i Montserrat Ros, Múnic (pàg. 85).
No fem servir les formes Monaco di Bavaria, Monaco di Baviera, München, Munich, Múnich.
Aquest web fa servir 'cookies' pròpies i de tercers per millorar la navegació als seus usuaris. Si continues navegant pel web, o més de 30 segons en aquesta pàgina, n'acceptes l'ús. Per a més informació, clica aquí.
