Munic  

Ciutat, capital del land de Baviera.

Gentilici: muniquès, -esa.

Pronunciació:

Pronúncia tradicionalment recomanada: paraula aguda (forma que fem servir als informatius i programes d'esports dels nostres mitjans).

Raons per considerar admissible la pronúncia plana:

1. Raons etimològiques: la paraula prové del llatí monăchus, en què la a és breu i per tant l'accent es desplaça sobre l'anterior, és a dir, la o.
2. Per similitud amb la pronúncia originària, que és paroxítona (amb l'accent de tonicitat en la penúltima síl·laba): en alemany és München, amb ü tònica.
3. Per comparació amb les altres llengües més pròximes: anglès (segons el "Webster's", Munich, amb accent a la u), francès (segons el "Larousse", té l'accent oxíton comú del francès, però també "Múnich"), castellà (Múnich, dins l'entrada muniqués del DRAE).
4. A "La transcripció de noms propis grecs i llatins" (Enciclopèdia Catalana, 1993), de Joan Alberich i Montserrat Ros, Múnic (pàg. 85).

No fem servir les formes Monaco di Bavaria, Monaco di Baviera, München, Munich, Múnich.

Calcs de l'italià: Monaco / Munic / Mònaco