Criteris bàsics de subtitulació

1. Aspectes formals

1.1. Durada i forma dels subtítols

Els subtítols quedaran centrats a la part inferior de la pantalla i no tindran més de dues línies. Si aquestes dues línies són de longitud diferent, també quedaran centrades.

Una línia no superarà l’extensió de 30 caràcters (o pulsacions).

El temps recomanable de permanència en pantalla és d'1,5 - 2,5 segons aproximadament per a un subtítol d’una línia i 3 - 5 segons per a un subtítol de dues línies.

El temps mínim de permanència hauria de ser d'1,5 segons, però pot ser inferior en cas d’un monosíl·lab.

Hi ha d’haver un interval entre l’aparició d’un subtítol i la del següent d’uns 4 fotogrames.

El temps de permanència dels subtítols s’ha d’ajustar tant com sigui possible als canvis de pla de la pel·lícula.

Si al mateix subtítol s’han de transmetre les veus de dos interlocutors, s’escriurà un guió al començament de cada intervenció. Si en un subtítol la primera línia és continuació del subtítol anterior i a la segona comença a parlar un altre personatge, només durà guió aquesta segona línia.     

Estaves avisat, Jim.
T’ho havia dit tothom

que això era perillós.
- Ara és massa tard.

1.2. Diferències tipogràfiques

El títol inicial va amb majúscules. També van amb majúscules els cartells i inserts de titulars de diaris, anuncis i indicacions que surtin en imatge.

Les cançons sempre es subtitulen excepte quan coincideixen amb l’aparició de títols de crèdit o tenen una funció de simple fons ambiental sense que el seu text aporti res significatiu. Els himnes se subtitularan sempre.

Si es disposa de cursiva, es farà servir per indicar: veus en off, veus provinents d’un aparell (telèfon, televisor, ràdio...), la lletra de les cançons, les expressions foranes (T’agrada aquest vol-au-vent?), i títols de diaris i obres literàries o audiovisuals. Quan en un diàleg cada interlocutor usa una llengua diferent, la cursiva servirà per identificar un dels dos idiomes.

Les cometes s’utilitzaran per emmarcar cites. Quan una cita dura més d’un subtítol, es tanquen les cometes al final de la cita. Si no es disposa de cursiva, les cometes també serviran per emmarcar les expressions foranes i els títols esmentats abans.

Quan una citació, entre cometes, va a continuació de dos punts s’inicia amb majúscula.

A vegades ho diu: “Ella s’ho va buscar”. 

Convé tenir present que la ela geminada (l·l) en català té el punt volat i no a la part inferior (l.l) i que  en català i castellà també s’accentuen les majúscules.

2. Aspectes lingüístics

2.1. Partició

S’ha d’evitar partir una paraula entre dues ratlles. 

La partició ideal és la que coincideix amb un signe de puntuació.  

Ja has arribat?
Feia estona que t’esperàvem.

Quan això no sigui possible, es respectarà l’estructura gramatical de la frase i s’evitarà separar a final de línia o subtítol les estructures següents: 

1) Article + sintagma nominal  ( la / taula )
2) Preposició + sintagma nominal  ( a / la taula )
3) Conjunció + frase ( i / els llibres )
4) Pronom + verb  ( ella / canta )
5) Elements d’una forma verbal  ( ha / menjat )
6) Adverbi de negació + verb  ( no / respon )
7) Preposició + sintagma verbal  (per / menjar )

2.2. Signes de puntuació

Quan una frase queda repartida entre uns quants subtítols, no cal indicar la interrupció amb punts suspensius.  

Aquesta ajuda britànica
és molt ben rebuda,

ja que Glasgow
té la taxa de tuberculosi

més elevada
de l’Europa Occidental

i només la guerra mèdica
derrotarà aquesta malaltia.

Quan coincideixen els punts suspensius amb coma o signes interrogatius i admiratius, aquests es col·loquen després dels punts suspensius. 

Ningú se l’espera..., però sempre arriba.

De debò, tu creies...?

En una frase interrogativa llarga, que ocupi més d’un subtítol, es posarà també el signe interrogatiu al principi.

¿M’estàs insinuant que
tota aquesta comèdia que heu fet,

tu i en Morris, només era
per despistar la policia?

Quan el subtítol consta d’una sola frase i no recull la intervenció d’un personatge sinó un insert, no s'hi posa punt final. 

Dos anys després

S’ha descobert l’assassí de Morton

Bugaderia econòmica

Davant de noms estrangers que comencin en s seguida de consonant s’apostrofarà l’article masculí, però no el femení ni la preposició de, per raons fonètiques. 

Vénen d’un concert de l’Sting.

Han anat a casa de la Stein.

Va ser una decisió de Stalin.

 2.3. Ús d’abreviatures, xifres i símbols

Només s'utilitzaran les abreviatures Dr. / Dra. i Sr. / Sra. / Srta. com a tractament (davant del nom):

- Ha arribat el Sr. Jones.
- Bon dia, senyor.

Les quantitats es poden escriure amb números o amb lletres. Ara bé, quan els números corresponen a frases fetes, aleshores s'escriuen sempre amb lletres: Buscar tres peus al gat. No en tenia ni cinc. Li va repetir mil vegades. 

Les indicacions horàries s'escriuen amb números:  

Ha arribat a la 1.30.

Col·loquialment les indicacions horàries, expressades habitualment en quarts, es poden escriuer amb números.  

Vindrà a 2/4 de 6.

Les sigles s'escriuen sense punts: EUA, ONU.

Els tants per cent no s'escriuran en lletres, sinó amb el seu signe gràfic. 

Té un descompte del 10%.