Tancar
39613 continguts | Actualització: 01-04-2020
El portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals
cerca cerca avançada
general pel·lícules
Imprimir

Traducció i doblatge: trets sintàctics col·loquials

Etiquetes
Etiquetes

Selecció d'alguns casos concrets, que poden ajudar a donar credibilitat i fluïdesa a la tradució dels diàlegs de les pel·lícules.

Més informació: Català col·loquial, de Lluís Payrató.

1. Ordre sintàctic

1.1. L'ordre S+V+O s'altera segons les necessitats expressives:

Tot això que m'has dit, faré veure que no ho he sentit

No has de ser sempre el primer, tu

1.2. Anticipació d'elements:

Totes aquestes ximpleries, les ha tret del seu pare

Ara, les culpes, les dona al marit

1.3. Desplaçament del complement indirecte emfatitzant-lo amb un pronom fort:

Tu, el que et passa és que ets tou

Jo, em sembla que m'he equivocat

2. Elisió del complement directe després d'imperatiu

2.1. S'observa en situacions com:

Dona'm. No ho toquis

Tu prova. Després ja en parlarem

No t'amoïnis. Tu ves fent

Ja que vas al súper, aprofita i compra patates

2.2. Un altre cas és quan l'imperatiu va després d'una frase que acaba amb el complement directe antecedent:

Que et caurà el cabàs. Dona'm

Aquí l'imperatiu fa una funció intensificativa i la proximitat de l'antecedent és absoluta.

3. Ús expandit de la conjunció "que"

Sovint la conjunció que substitueix altres conjuncions més específiques:

Anem que fa fred [causa]

Vine que li ensenyaràs al pare [finalitat]

Xerra que xerra [addició / reiteració]

N'hi ha prou que facis això [condició]

4. Usos específics de certes formes verbals

4.1. Ús de la primera persona del plural del present d'indicatiu en lloc de la segona del singular:

Com anem?

Què fem?

Què expliquem, de bo? 

4.2. Imperatius de retret o d'incitació:

Què hem de fer? (per Què feu?)

Potser que callem, no? (per Calleu!)

4.3. L'imperfet d'indicatiu sol utilitzar-se en el joc infantil per crear una realitat fantàstica:

Representa que jo tenia... / jo era...

4.4. L'infinitiu compost amb valor condicional:

Home, haver-ho dit!

Haver vingut abans!

4.5. L'infinitiu amb valor imperatiu:

A callar tothom!

Apa, a dormir! 

4.6. Ús impersonal de la segona persona del plural i de la 3a persona del singular:

Quan t'hi trobes, no saps què fer (en el sentit de: Quan un s'hi troba...)

Diu que... / Diuen que... (en el sentit de: Es diu que...)

Traducció i doblatge: construcció de la frase

Segueix-nos a...