Pronoms febles

Document Actions

En la llengua parlada, la combinació entre verbs i pronoms febles origina una sèrie de fenòmens d'alteració de les formes dels verbs o dels pronoms, que tendeixen a facilitar la pronúncia segons les característiques de les diverses varietats del català. Això fa que en determinats casos les combinacions normatives quedin allunyades de l'ús oral real. Hem aplegat a continuació una llista d'aquests fenòmens, que poden comportar l'ús de formes dels pronoms diferents de les que descriu la normativa, canvis en determinades formes del verb o l'addició d'una vocal de suport ("epentètica"), segons els casos.

Pel que fa a l'acceptabilitat d'aquestes formes als nostres mitjans, hem distingit entre usos formals, que es basen en textos escrits prèviament per a programes informatius i similars; usos formals espontanis, que es donen en moments molt determinats dels programes formals (diàleg entre presentadors, improvisacions); usos col·loquials, que es donen sobretot en programes de ficció, sovint basats en un guió, i usos col·loquials marcadament informals (recursos restringits a contextos orals de molta informalitat).

Per a aquest apartat hem tingut especialment en compte els capítols M3 i M10 (vol. 1) de la "Gramàtica del català contemporani", dirigida per Joan Solà.

la hi, li ho, l'hi

Reducció a l'hi de les combinacions de pronoms febles la hi i li ho. Exemples:

l'hi va donar (la hi va donar)

l'hi va dir (li ho va dir)

Optem per aquesta solució en qualsevol context.
li'n, n'hi

Combinació de pronoms febles n'hi en comptes de li'n. Exemples:

n'hi va donar tres (li'n va donar tres)

Optem per aquesta solució en qualsevol context.

els hi

Ús d'els hi amb valor d'els datiu. També com a reducció de les combinacions els el, els la, els els, els les, els ho. Exemples:
els hi va dir que sí	(els va dir que sí)	porta'ls-hi	(porta'ls-la)
els hi dono	(els ho dono)	comprà'ls-hi	(comprar-los-les)
Ús col·loquial i ús formal espontani.

Combinacions amb algunes formes dels verbs

4.1. Formes perifràstiques: anteposició del pronom al verb (en llengua oral, aquestes construccions solen resultar més naturals i menys dures). Exemples:
l'ha d'estrènyer	(ha d'estrenye'l / ha d'estrènyer-lo)
els volien atacar	(volien atacar-los)
ens ha de dir	(ha de dir-nos)
Recomanem aquesta solució en qualsevol context.

4.2. Qualsevol forma del verb, sense alteració, precedida de la combinació de pronoms de 1a i 2a pers. pl. amb el pronom en en forma reforçada en lloc de forma elidida. Exemples:
ens en anem	(ens n'anem)
ens en alegrem	(ens n'alegrem)
ens en hem anat	(ens n'hem anat)
us en aneu	(us n'aneu)
us en alegreu	(us n'alegreu)
us en heu anat	(us n'heu anat)
us en ha tret	(us n'ha tret)
Optem per aquesta solució en qualsevol context.

4.3. Imperatiu seguit de pronoms de 1a i 2a pers. pl. reduïts a 's i seguits d'en o hi. Exemples:
anem's-en	(anem-nos-en)
aneu's-en	(aneu-vos-en)
aturem's-hi	(aturem-nos-hi)
compreu's-en	(compreu-vos-en)
fixeu's-hi	(fixeu-vos-hi)
recolzeu's-hi	(recolzeu-vos-hi)
Ús col·loquial i ús formal espontani.

4.4. Imperatiu seguit de pronoms de 1a i 2a pers. pl. reduïts a 's, amb vocal epentètica. Exemples:
mirem's-e	(mirem-nos)
afanyeu's-e	(afanyeu-vos)
animeu's-e	(animeu-vos)
quedeu's-e	(quedeu-vos)
Ús col·loquial marcadament informal. En els subtítols s'utilitzarà la forma normativa.

4.5. Imperatius 2a pers. sing. amb vocal afegida al verb seguits de pronom feble en forma reduïda. Exemples:		4.6. Imperatius 2a pers. sing. amb vocal afegida al verb seguits de pronom feble en forma plena:
afegeixe'n	(afegeix-ne)	culle-les	(cull-les)
ajupe't	(ajup-te)	permete-ho	(permet-ho)
concebe'ls	(concep-los)	promete-ho	(promet-ho)
more't	(mor-te)	promete-li	(promet-li)
perde'l	(perd-lo)	perde-la	(perd-la)
permete'm	(permet-me)	defuge-la	(defuig-la)
empenye'm	(empeny-me)	empenye-la	(empeny-la)
promete'm	(promet-me)	serveixe-la	(serveix-la)
rebe'ls	(rep-los)	llegeixe-ho	(llegeix-ho)
serveixe'l	(serveix-lo)	vence-la	(venç-la)
teme'l	(tem-lo)	convence-la	(convenç-la)
surte'm	(surt-me)
vence'l	(venç-lo)
convence'l	(convenç-lo)
vence'ns	(venç-nos)
convence'ns	(convenç-nos)
Ús col·loquial i ús formal espontani.

4.7. Imperatius 2a pers. amb pèrdua de –s final seguits de pronom feble en forma reduïda o plena. Exemples:
digue'm	(digues-me)
digue-li	(digues-li)
digue-m'ho	(digues-m'ho)
vulgue-ho	(vulgues-ho)
estigue't	(estigues-te)
sigue-li fidel	(sigues-li fidel)
tingue-la present	(tingues-la present)
sàpigue't la lliçó	(sàpigues-te la lliçó)
dugue'l a coll	(dugues-lo a coll)
tingue-ho a punt	(tingues-ho a punt)
Optem per aquesta solució en qualsevol context.

4.8. Imperatius amb una reducció encara més important. Exemples:
mi-te'l	(mira-te'l)
do'm	(dóna'm)
Ús col·loquial.

4.9. Forma verbal començada en consonant i precedida de l'ús de les formes plenes me, te, se, ne. Exemples:
quan me cridaran?	(quan em cridaran?)
te donen	(et donen)
se creu	(es creu)
quants ne té?	(quants en té?)
Ús col·loquial.

4.10. Infinitius amb pèrdua de –r final seguits d'un pronom feble en forma reduïda. Exemples:
coneixe'ns	(conèixer-nos)
coneixe'n	(conèixer-ne)
coneixe'l	(conèixer-lo)
coneixe'ls	(conèixer-los)
vence'ls	(vèncer-los)
convence'ls	(convèncer-los)
estrenye'l	(estrènyer-lo)
Optem per aquesta solució en qualsevol context.

4.11. Infinitius amb pèrdua de –r final seguits de pronoms de 1a i 2a pers. pl. en forma reduïda, amb vocal epentètica. Exemples:		4.12. Infinitius amb pèrdua de –r final seguits de pronoms de 1a i 2a pers. pl. en forma reduïda combinats amb un altre pronom:
di-us-e	(dir-vos)	di-us-el	(dir-vos-el)
calmà-us-e	(calmar-vos)
ajudà'ns-e	(ajudar-nos)
		anà'ns-en	(anar-nos-en)
emportà'ns-e	(emportar-nos)	emportà'ns-el	(emportar-nos-el)
mirà'ns-e	(mirar-nos)	mirà'ns-ho	(mirar-nos-ho)
emportà-us-e	(emportar-vos)	emportà-us-el	(emportar-vos-el)
fe'ns-e	(fer-nos)
Ús col·loquial marcadament informal. En els subtítols s'utilitzarà la forma normativa.		Ús col·loquial.

4.13. Qualsevol forma del verb, sense alteració, precedida de la combinació de pronoms de 1a i 2a pers. pl. en forma reforçada, amb vocal epentètica entre consonants.		4.14. Imperatius sense alteració o infinitius amb pèrdua de -r final, seguits de combinacions de pronoms de 1a i 2a pers. pl. en forma reduïda amb el pronom la, amb vocal epentètica entre consonants. Exemples:
ens e surt	(ens surt)
us e surt	(us surt)
ens e la porta	(ens la porta)	porta'ns-e-la	(porta'ns-la)
us e la porta	(us la porta)	portà-us-e-la	(portar-vos-la)
els e la porta	(els la porta)	porta'ls-e-la	(porta'ls-la)
no us e la donaré	(no us la donaré)	emportà-us-e-la	(emportar-vos-la)
Ús col·loquial. En els subtítols s'utilitzarà la forma normativa. "Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana", I. Fonètica: "És admissible en l'àmbit general —només, però, en registres informals— l'ús de la vocal que apareix sovint en la pronunciació de pronoms febles, en casos com ens e les porta per ens les porta, no us e la donaré per no us la donaré, porta'ns e la per porta'ns-la, ens e surt per ens surt."

*lis
- És del tot inadmissible la forma *lis com a plural del pronom li, tant en contextos formals com en informals.
Combinacions desaconsellades: *se't menjaré
- Al costat dels verbs pronominals com ara empassar-se, enfrontar-se, n'hi ha que poden ser pronominals o no, com menjar / menjar-se, llegir / llegir-se, creure / creure's. En tots dos casos, el pronom concorda amb el subjecte:
- Aquests pronoms es poden combinar amb d'altres:
- Així, adreçant-me, per exemple, a un pollastre, o potser en sentit figurat i afectuós, puc dir et menjaré i te'm menjaré.
- Hi ha altres construccions equivalents:
Redundàncies pronominals
Gramaticalitzacions
Omissió indeguda de pronoms:
Usos abusius

Pronoms
Traducció i doblatge

Puja un nivell

Ajudes

Pronoms febles

Document Actions

Eines personals