Tal com diem a la Presentació, l', d'una banda, és un web d'assessorament lingüístic i, de l'altra, és un web destinat en primer lloc als professionals dels nostres mitjans de comunicació. Aquesta doble condició explica tant la tria com el contingut de les entrades:

• Seleccionem les entrades sense cap voluntat d'exhaustivitat, amb criteris estrictament lingüístics: l' no pretén recollir ni totes les paraules del català (no és un diccionari ni una gramàtica) ni tots els noms propis rellevants (no és una enciclopèdia), sinó tan sols aquells casos que han generat o generen algun dubte d'ús, de grafia o de pronúncia als nostres mitjans.
• Per la mateixa raó, a diferència de les obres que neixen amb un caràcter enciclopèdic o lexicogràfic, el contingut de les nostres entrades està sempre supeditat a la informació lingüística i, per tant, sovint és esquemàtic, purament contextualitzador. A l', el que ens interessa destacar d'un polític, posem per cas, no és la seva biografia completa, sinó bàsicament com s'escriu el seu nom i com l'hem de pronunciar. Aquest criteri, doncs, justifica l'ús de definicions genèriques, basades en etiquetes del tipus "polític", "futbolista" o "actor", per exemple. Per a altres tipus d'informacions, remetem als reculls enciclopèdics de referència (veg. Enllaços externs i Bibliografia) i als webs d'actualitat informativa de la CCMA.

• Llengües que utilitzen l'alfabet llatí
  • Comprovem la forma gràfica dels noms propis procedents de llengües d'alfabet llatí i, un cop contrastada, la registrem sense fer-hi adaptacions (tret dels casos recollits als criteris de traducció).
  • Excepcionalment, hi ha alguns noms propis que escrivim aplicant-hi una simplificació tipogràfica, tal com es divulguen internacionalment, per superar els problemes que comporta reproduir, amb els teclats informàtics convencionals, els signes diacrítics d'algunes llengües. No obstant això, per a les transcripcions fonètiques orientatives tenim en compte el so que representen aquests caràcters especials i hi afegim la grafia original com a informació complementària (vg. Wojtyla, per exemple).
  • En el cas dels topònims estrangers, triem la forma original o una d'adaptada tenint en compte, en cada cas concret, els diversos factors que hi intervenen: la tradició en català registrada als diversos repertoris enciclopèdics, l'ús actual, la possibilitat que una tria determinada en dificulti la identificació, etc. Per tant, quan en alguns casos diem que no farem servir una forma concreta d'un topònim no estem dient que aquesta forma sigui incorrecta (sovint és la forma oficial en la llengua original, diferent de la tradicional en català), sinó tan sols que no la utilitzarem als nostres mitjans.
• Llengües que no utilitzen l'alfabet llatí
  • Per escriure noms propis procedents de llengües que no utilitzen l'alfabet llatí, seguim el sistema que apliquen la gran majoria dels mitjans de comunicació internacionals: per evitar els problemes del sistema de transliteració (amb diacrítics difícils de reproduir gràficament i d'identificar fonèticament), s'opta per la transcripció (adaptant l'escriptura dels noms per facilitar-ne la lectura).
  • En el cas dels noms propis procedents de llengües d'alfabet ciríl·lic (com el rus), apliquem el criteri de transcripció gràfica al català.
  • Pel que fa a la resta de llengües que no utilitzen l'alfabet llatí (àrab, japonès, xinès, etc.), donem preferència a les transcripcions gràfiques més esteses internacionalment (respectant aquells casos en què la tradició ha consolidat una forma pròpia en català, com en alguns topònims i noms propis històrics o rellevants).