Tancar
37866 continguts | Actualització: 18-12-2018
El portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals
cerca cerca avançada
general pel·lícules
Imprimir

La preposició "a" davant el complement directe

1. Com a norma general, el complement directe no porta preposició quan va darrere del verb, no és un pronom personal fort i no crea ambigüitat:

El president va rebre la cap de l'oposició (no a la cap)
L'Espanyol goleja el Betis (no al Betis)

2. Fora dels casos del punt 1, mantenim la a davant del complement directe. Exemples:

2.1. Quan és un pronom personal fort (mi, tu, ell, ella, nosaltres, vosaltres, ells, elles, vós, vostè, vostès, si):

M'ha vist a mi, però també a tu
El van detenir a ell

Frases com Em va veure a mi i a la Maria, que podrien presentar el dubte de si han de dur la segona preposició o no, són del tot recomanables, per qüestions de paral·lelisme o simetria.

2.2. En casos de reciprocitat:

Es miraven l'un a l'altre
No paraven d'interrompre's els uns als altres

2.3. En casos d'ambigüitat (el fet que el complement directe es pugui confondre amb el subjecte afavoreix la preposició):

Als reis els rebran a l'aeroport
El Barça serà campió si guanya a l'Eibar

2.4. En casos de complement directe humà o animat desplaçat a l'esquerra o a la dreta:

A Serrat el van ovacionar
Aquestes normes no els afecten, als altres socis

2.5. Davant qui, quin, quants (sobretot si hi pot haver confusió entre el subjecte i el complement directe):

Mireu a qui ha dibuixat la vostra filla
A qui estima la mare? / Qui estima a la mare?
A quin polític votarà?
A quantes persones atenen cada dia?

2.6. La preposició es pot elidir davant quantificadors pronominals referits a persones com tothom, tots, cada u, cadascú, qualsevol i ningú:

Ja han saludat (a) tothom
Els van trobar (a) tots reunits
Ajudaré (a) qualsevol que m'ho demani
No ha vist (a) ningú

Més informació: GIEC (19.3.2).

Verbs transitius
La preposició "a"

Segueix-nos a...