Tancar
37825 continguts | Actualització: 11-12-2018
El portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals
cerca cerca avançada
general pel·lícules
Imprimir

Vocalisme tònic occidental

1. La e oberta i la e tancada

El valencià fa les e obertes encara més obertes que la resta del català (excepte el baleàric). La distribució entre oberta i tancada sol coincidir en tot el dialecte, amb algunes excepcions. És del tot genuí i recomanable fer servir les pronúncies pròpies, sempre que es faci de manera coherent i sistemàtica.

Cal considerar com a principals subsistemes:

1.1. Totes les e procedents de la e tancada del llatí vulgar es pronuncien amb e tancada, malgrat l'accent gràfic que puguin dur: caf[é], franc[é]s, qu[é], par[é]t, cad[é]na, anir[é]m. A bona part de les Garrigues, l'Urgell, la Segarra i altres punts de transició la fan oberta, com en català central: caf[ɛ́], franc[ɛ́]s, qu[ɛ́], par[ɛ́]t, cad[ɛ́]na, anir[ɛ́]m.

1.2. En pallarès i ribagorçà, la e oberta té una freqüència superior. Així, segons els parlars: t[ɛ́]mps, f[ɛ́]sta, Ll[ɛ́]ida, n[ɛ́]u; f[ɛ́]r, f[ɛ́]t, figu[ɛ́]ra, carr[ɛ́]r, prim[ɛ́]r.

1.3. Els esdrúixols i els cultismes presenten una certa diversitat: ci[ɛ́]ncia, abs[ɛ́]ncia, t[ɛ́]xt, europ[ɛ́]u (però europ[é]a); o ci[é]ncia, abs[é]ncia, t[é]xt, europ[é]u.

1.4. Segons els parlars, es pot mantenir o no l'oposició entre (ell) b[é]u i (ell) v[ɛ́]u, v[ɛ́]lla i b[é]lla.

2. La o oberta i la o tancada

Tot i que la seva distribució geogràfica sol ser més uniforme que la de les e, també hi ha algunes variants, totes genuïnes: d[ɔ́]s i d[ó]s, f[ɔ́]nt i f[ó]nt, p[ɔ́]u i p[ó]u.

Vocals tòniques

Segueix-nos a...