Tancar
36249 continguts | Actualització: 22-11-2017
El portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals
cerca cerca avançada
general pel·lícules
Imprimir

Vocals tòniques

El català té set vocals tòniques (accentuades):

  • a: acte, combat
  • e oberta: terra, hivern
  • e tancada: renda, bullent
  • i: pic, difícil
  • o oberta: això, troba, xoc
  • o tancada: conclusió, soroll
  • u: últim, abús

En el cas de la variant balear, cal afegir-hi la vocal neutra accentuada: cadena.

Les vocals tòniques poden no ser igualment obertes segons el dialecte: la e de perfecte és tancada en el central i oberta en l'occidental; la o de sol és oberta en central i tancada en gironí, etc. 

Cal observar que l'accent gràfic, quan recau sobre una e o una o, se sol basar en la pronunciació del català central. Per aquesta raó, la tercera persona del present d'indicatiu del verb ser s'escriu és (amb e tancada) i fórmula s'escriu amb accent agut (amb o tancada), tot i que en molts parlars septentrionals es pronuncien amb e i o obertes. I, al contrari, escrivim prudència (amb e oberta) tot i que en molts parlars sona amb e tancada. Totes aquestes pronunciacions són vàlides sempre que es facin amb coherència.

Ampliació: Vocalisme tònic occidental.

Cal tenir en compte l'accent diacrític, que marca la distinció entre dos significats diferents: és/es, bé/be, etc.

També cal fer atenció als noms de lloc marcats amb accent: Besòs, Òdena, Vandellòs; Gósol, Móra d'Ebre, Móra la Nova, Sóller, Dénia, la Sénia, Térmens...

I recordar-ne alguns altres que, tot i que no porten accent gràfic, tenen una pronunciació local i tradicional diferent de la que potser els donarien alguns parlants, i que generalment correspon a raons etimològiques: Berga i Matadepera, amb e tancada; Palafolls, amb o oberta.

 

Fonètica: esquema general
Segueix-nos a...