Tancar
36249 continguts | Actualització: 22-11-2017
El portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals
cerca cerca avançada
general pel·lícules
Imprimir

Pronúncia de la erra final

  1. La -r final no es pronuncia (excepte en els parlars valencians):
    • En la terminació dels infinitius: cantar, voler...
    • En la terminació dels substantius acabats en:
      • -ar: amb sentit locatiu i col·lectiu: bestiar, campanar, alzinar, pinar, fruiterar.
      • -er:
        • designa la persona que es dedica professionalment a l'objecte indicat pel primitiu: barber, enginyer, fuster...
        • indica l'utensili o lloc destinat a contenir o a treballar l'objecte significat pel primitiu: braser, paller, tinter...
        • designa l'arbre del fruit o la planta indicat pel primitiu: ametller, presseguer, llorer, roser...
        • forma substantius indicadors de gran massa, intensitat o multitud de l'objecte indicat pel primitiu: femer, alguer...
      • -or:
        • El sufix -dor indica la persona agent i presenta les formes -ador, -edor, -idor, segons si el radical del verb és de la primera, segona o tercera conjugació: amador, bevedor, servidor...
        • El sufix -dor presenta també les formes -ador, -edor,-idor, i s'aplica als radicals verbals per formar substantius que designen el lloc on passa l'acció: escorxador...
        • Indica també l'instrument que serveix per efectuar-la: mocador, penjador...
        • El sufix -or forma noms abstractes: dolor, por, suor, blancor, grogor.
    • En la síl·laba tònica final d'aquelles paraules que tenen femenins i derivats amb -r: clar (femení, clara), calor (derivat, calorós)

      (Però es pronuncia en noms com: mar, far, cor, sospir, amor, tresor...)

    • En altres mots com: llindar, parer, ahir...
      Paraules amb la -r final muda:
      r final que no sona: -ar
      r final que no sona: -er
      r final que no sona: -ir
      r final que no sona: -or
      r final que no sona: -ur

     

  2. La -r final es pronuncia:
    • En alguns monosíl·labs i alguns bisíl·labs especialment breus: bar, per, cor, car, or, mor, pur, tir, sor, mar, acer, llar, far, ver...
    • En alguns mots aguts de més d'una síl·laba. Aquests mots s'agruparien en:
      • adjectius (a vegades substantivats): futur, familiar, espectacular...
      • noms abstractes: amor, favor, sabor, honor, valor...
      • substantius derivats de verbs: sospir, atur, enyor...
      • alguns mots nous i cultismes: tresor, licor, motor, ascensor, radar, autocar.
      • Els mots plans i esdrúixols també solen mantenir la -r, perquè pertanyen sovint a la categoria de cultismes: fòsfor, aqüífer, caràcter...
      Paraules amb la -r final sensible:
      r final que sona: -ar
      r final que sona: -er
      r final que sona: -ir
      r final que sona: -or
      r final que sona: -ur
La erra
Segueix-nos a...