Tancar
37850 continguts | Actualització: 14-12-2018
El portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals
cerca cerca avançada
general pel·lícules
Imprimir

Accentuació dels compostos: norma general

1. Com a norma general, les paraules compostes i prefixades mantenen en la pronúncia els dos accents originals, tot i que en el conjunt de la paraula el segon és el principal.

L'accent secundari implica no fer reducció vocàlica en [ə] o [u] (en les varietats en què és general).

Exemples: benestar, Font-romeu, portaveu.

2. Tot i això, com més habitual és la paraula, més fàcil és que els parlants deixin de percebre-la com a composta i, per tant, que puguin pronunciar-la amb reducció vocàlica. Exemples: contradir, entrepà.

En canvi, altres paraules, com ara celobert, lloctinent o obrellaunes, es pronuncien sempre sense reducció.

3. En els topònims, el constituent mont es neutralitza en alguns casos i en d'altres no, d'acord amb l'ús.

4. En el cas dels compostos amb o en síl·laba àtona, segons el grau d'arrelament en la parla comuna pot ser que aquesta o no s'arribi a pronunciar u. Exemple: aerosol.

5. Recordem que la majoria de números són paraules compostes i, d'acord amb la norma general, hi mantenim la pronúncia dels dos accents originals. Exemples: tres-cents, set-cents.

Més informació: GIEC (5.2.1.3 i 12.3a).

Vocals àtones en català oriental

Accentuació dels compostos

Segueix-nos a...