1. En els parlars orientals del català, el que àton (escrit sense accent) es pronuncia amb vocal neutra, no amb e oberta o tancada ni amb a.
Fes el que vulguis
Diu que vindrà tard
Que vindrà tard?
El que passa és que vindrà tard
Que tard!
Que bonic!
Que maco!
Que fort!
Que guapa!
Que gran!
Que simpàtic!
Que flipant!
2. En canvi, el què tònic (escrit amb accent obert) es pronuncia amb e oberta, no amb e tancada ni amb vocal neutra.
Què passa? Vindrà tard?
No sé què passa, però vindrà tard
De què t'estranyes? Sempre ve tard
L'excusa amb què es justifica és ridícula
