1. Hi ha certes construccions que tenen el pronom lexicalitzat, integrat al verb.
Es tracta sobretot del verb haver-hi i dels verbs de percepció (com veure-hi, sentir-hi, clissar-hi, palpar-hi o tocar-hi).
Hi havia molta gent a l'estadi
Va tenir un accident i ara no hi veu, no hi sent i sembla que no hi toca
2. Altres verbs, en certes situacions, també porten el pronom hi o en més o menys lexicalitzat: dir-hi, entendre-s'hi, jugar-s'hi, pintar-hi, mirar-s'hi, fer-ne, estar-ne, dir-ne, etc.
On hi diu "T3V" hi ha de dir "TV3"
No em van deixar dir-hi la meva
Amb tanta paperassa, jo no m'hi entenc
Què t'hi jugues que avui tampoc ve?
Què hi pinta, aquest, aquí?
No t'ha quedat bé: per què no t'hi mires una mica més?
I quan et van insultar, tu no t'hi vas tornar?
T'hi hauries de pensar més, abans de contestar
No t'enfadis amb ell, que no hi és tot, el pobre
No sabien nedar i per poc no hi deixen la pell
Què n'has de fer d'això?
N'està molt, de la seva mare
I d'això en diuen justícia
3. En registres informals, especialment per fer més versemblants els diàlegs, integrem el clític en en la forma d'alguns verbs, sense que d'aquest canvi se'n derivin diferències sintàctiques o semàntiques.
Exemples: enriure's, enfotre's, emburlar-se, enrecordar-se, entornar-se, empenedir-se, adonar-se'n, alegrar-se'n.
Més informació: GIEC (18.6.3.4d, 18.6.4.4) i GCC (S 6.5.6.2).
