Als textos orals, pensats per ser llegits, el criteri serà sempre adaptar aquestes orientacions amb tanta flexibilitat com calgui en cada context per evitar errors i vacil·lacions en la lectura en veu alta (més informació: manual d'ús del llibre d'estil). Pel que fa a la subtitulació, caldrà aplicar-hi les normes específiques corresponents.
1. El sistema tradicional a la major part del Principat de Catalunya d'expressar les hores es basa en els quarts, que pertanyen a l'hora següent, no a l'hora passada. Per això, després de les dotze, per exemple, les fórmules estàndard al Principat són "un quart d'una", "dos quarts d'una", etc. Les expressions "les dotze i quart", "les dotze i mitja", etc. són d'ús genuí en altres zones del domini lingüístic.
Més informació: GIEC (31.2.5.1).
2. Aquest sistema parteix sempre del cicle de dotze hores, cosa que de vegades implica haver d'explicitar la part del dia a què correspon una hora determinada: del migdia, de la tarda, del vespre, etc.
3. En contextos en què no calgui una gran precisió, també és tradicional fer referència al mig quart ("mig quart de tres", "dos quarts i mig de sis") i a altres variants: "va arribar a quarts de tres", "eren tres quarts de dotze tocats", "estan a punt de tocar les vuit", "són les vuit tocades", etc.
4. Les hores es poden dir habitualment:
- sense verb: "les vuit", "les vuit en punt", "les vuit i tres minuts", "un quart de nou";
- amb el verb ser: "són les vuit", "són les vuit en punt", "són les vuit i tres minuts", "és un quart de nou";
- amb els verbs passar i faltar: "passen tres minuts de dos quarts de nou", "falten dos minuts per a les nou".
5. Amb les fraccions de cinc minuts, és habitual no dir la paraula minuts: "les vuit i cinc", "les vuit menys cinc", "un quart i cinc".
6. En les informacions horàries que donem als nostres mitjans evitem alterar injustificadament l'ordre d'aquestes frases.
L'expressió "tres minuts passen de dos quarts d'onze", per exemple, no afegeix claredat a la ben ordenada "passen tres minuts de dos quarts d'onze".
7. Recomanem no abusar tampoc de les construccions telegràfiques que consisteixen en la simple juxtaposició de les hores o els quarts i els minuts, sense arribar a formar una unitat sintàctica. Exemples: "les vuit, sis minuts", "un quart, tres minuts de nou", etc.
En aquests casos, per claredat informativa, recomanem recórrer a les construccions habituals: "són les vuit i sis minuts", "és un quart i tres minuts de nou", etc.
8. També, per claredat, recomanem evitar les reduccions en què es tendeix a formar una expressió fixada amb per a sense verb: "tres minuts per a les deu", "set minuts per a les vuit".
En lloc d'aquestes expressions sense verb, recomanem: "falten tres minuts per a les deu", "falten set minuts per a les vuit".
Igualment convé evitar l'abús de les referències horàries que anteposen els minuts que falten a l'hora enllaçats amb una i. En comptes de dir sistemàticament "tres minuts i les deu" recomanem fer servir construccions completes, amb verb, com ara "tres minuts i seran les deu" o "falten tres minuts per arribar a les deu".
9. Gràficament, els quarts també es poden expressar amb xifres (2/4 de 9). En la subtitulació en pantalla, per qüestions tècniques, es recomana evitar aquesta solució.
10. També podem expressar gràficament l'hora amb el sistema internacional. En aquest cas, optem per separar l'hora dels minuts amb un punt. Després dels minuts hi podem posar el símbol h (separat amb un espai i sense punt al final), tot i que, per simplificar, sovint en prescindim (notícies d'agenda, invitacions, etc.):
les 20.30 h
les 20.30
Aquesta fórmula és especialment útil en les informacions en què cal molta precisió horària:
L'autobús de les 6.23 (sis vint-i-tres) no ha passat fins a les 9.48 (nou quaranta-vuit)
El tren de les 16.27 (setze vint-i-set) encara no ha passat
Més informació: GIEC (31.2.5.1).
