La erra

La -r final es conserva a la major part dels parlars valencians i s'elideix, amb moltes excepcions, a la resta del domini lingüístic. Com que és difícil de sistematitzar aquelles paraules en què la -r final és muda i aquelles en què la -r final es pronuncia, en diferenciem les més freqüents en dues llistes d'acord amb l'ús més general.

• -r final muda
• -r final sensible

  (ampliació de les llistes)

• Si un adjectiu coincideix amb un infinitiu de la 1a conjugació, la -r final del verb és muda i la de l'adjectiu es pronuncia.
• Es produeix una vacil·lació a l'hora de pronunciar o no la -r d'algunes paraules.
• Remarques:

  • Convé pronunciar la -r final d'alguns infinitius substantivats: l'ésser, els éssers, el poder, els poders.

  • També convé pronunciar la -r de la locució a pesar de.
  • Es pronuncia la -r final en paraules d'incorporació recent: xador, Enher, Hipercor, mànager, màster, Seur.
  • En una locució formal, no és admissible la t que se sent al final d'algunes paraules amb -r sensible: cart per car, cort per cor, mart per mar.

• No pronunciarem la r primera dels mots arbre (però sí a arbrat, arbratge, arbreda, etc.) i prendre (tampoc en els compostos: aprendre, comprendre, reprendre, etc.).
• Algunes paraules que comencen amb r, si van precedides de prefix, no dupliquen la r gràficament, però sí que mantenen el so de la erra múltiple: arítmia, autoretrat, contrarevolució, etc.
• No s'ha d'ometre la r de la primera síl·laba de les paraules problema i programa.
• Per evitar lectures errònies es posa guionet en diversos noms propis compostos, on la erra comença síl·laba, com ara Vila-real o Mont-roig del Camp.