La ela
- El català, com l'anglès, fa la ela velaritzada (i no dental, com el castellà). Es pronuncia col·locant la punta de la llengua força enrere, a l'alvèol superior.
- En una locució formal no és admissible la palatització de la ela en posició inicial, un fenomen propi d'alguns registres col·loquials (en retrocés): l(l)ògic.
- En registres informals, l'Institut d'Estudis Catalans considera admissible l'emmudiment de la ela en les paraules altre (altra, altres), nosaltres i vosaltres:
"Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana", I. Fonètica.
Col·loquial
11 elements


