Tancar
36343 continguts | Actualització: 14-12-2017
El portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals
cerca cerca avançada
general pel·lícules
Imprimir

Alemany

1. Sistema d'escriptura

Alfabet llatí.

  • Majúscules: només fem servir la majúscula en els casos en què es faria servir en català. Per tant, escrivim land (no Land), per exemple.
  • ä, ö, ü: seguint la normativa alemanya actual, com a criteri general optem per reproduir la dièresi ("umlaut") original en les vocals a, o, u, davant la possibilitat d'afegir-hi una e (ae, oe, ue). Per tant, escrivim Schröder (no Schroeder), per exemple. Tractem com a excepcions alguns noms de personatges històrics que han quedat fixats predominantment sense "umlaut" (Goethe) i aquells noms d'actualitat en què ens consti una voluntat evident de l'interessat a favor d'una grafia determinada.
  • ß: en general es reprodueix amb ss la grafia ß ("eszett") original alemanya: Roßberg = Rossberg.

2. Pronunciació

2.1. Vocalisme

Adaptem seguint aquests criteris generals:

  • a: es pronuncia [a]
  • ä: es pronuncia [ɛ]. Ex.: käse [kɛ́se].
  • äu: es pronuncia [ɔj]. Ex.: fräulein [frɔ́jlajn].
  • e tònica llarga: es pronuncia [e] Ex.: besen [bézen]. *
  • e tònica breu: es pronuncia [ɛ]. Ex.: espe [ɛ́ʃpe]. *
  • e en síl·laba àtona: en general pronunciem [e]. Ex.: bitte [bíte].
    Però er en síl·laba àtona final es pronuncia [ə], que solem adaptar a [ər]. Ex. Hitler [hídlər]. 
  • ei: es pronuncia [aj]. Ex.: eingang [ájŋgaŋ].
  • eu: es pronuncia [ɔj]. Ex.: Freud [fɾɔ́jt].
  • i: es pronuncia [i]. Ex.: Ida ða], bitte [bíte].
  • ie: es pronuncia [i]. Ex.: Wiesbaden [vizβáðen].  
  • o tònica llarga: es pronuncia [o]. Ex.: oben [óβen]. *
  • o tònica breu: es pronuncia [ɔ]. Ex.: sonne [zɔ́ne]. *
  • ö / oe: es pronuncia [ø], que solem adaptar a [e] o [o], segons el cas. Ex.: Schröder [ʃðər].
  • u  es pronuncia [u]. Ex.: buch [búχ]; mutter [mútər].
  • ü: es pronuncia [y] (u francesa), que solem adaptar a [i] o [u], segons el cas.

    * Tot i que en alemany hi ha vocals llargues i breus, en el context d'una locució en català no es pot exigir la distinció entre vocal llarga o breu si no es tradueix en una diferència d'obertura.

2.2. Consonantisme

Cal tenir en compte aquests casos:

  • ch després de a, o, u, au: es pronuncia [χ] (jota castellana); després de e, i, ä, ö, ü, ai, ei, äu, eu, l, n, r té un so també aspirat, però palatal, representat per [ç] en l'AFI, i desconegut per la majoria dels parlants catalans. Tenint en compte aquesta dificultat i el fet que molts autors consideren que aquests dos sons són al·lòfons, en les nostres transcripcions destinades al context català els hem reduït tots dos a [χ]. Ex.: Eintracht [ájntraχt], Feuerbach [fɔ́jerβaχ], Albrecht [álβɾɛχt], Heinrich [hájnriχ].
  • g: es pronuncia velar (com en català gat) també davant e, i. Ex.: Angela [áŋgela].
  • h davant de vocal: és lleugerament aspirada. Ex.: Hans [háns], Helmut [hɛ́lmut].
  • j: es pronuncia [j] (equival a i semiconsonant). Ex.: ja [ja], januar [jánuar], Josef [józef], Karajan [káɾajan].
  • ll: es pronuncia [l]. Ex.: alles [áles].
  • s: sol ser sonora [z], fins i tot en posició inicial. Ex.: reisepass [rájzepas], Saarbrücken [zarβríken].
  • sch: es pronuncia [ʃ]. Ex.: Schuster [ʃústər].
  • sp inicial o darrere consonant: es pronuncia [ʃp]. Ex.: spiegel [ʃpígel].
  • st inicial: es pronuncia [ʃt]. Ex.: Stuttgart [ʃtúdgart]. Darrere consonant, solem adaptar a [st]. Ex.: Frankenstein [fráŋkenstajn].
  • v: es pronuncia [f]. Ex.: von [fón].
  • w: es pronuncia [v], que solem adaptar a [b]. Ex.: welt [bɛ́lt].
  • z: es pronuncia [ts]. Ex.: zentrum [tséntɾum].

3. Topònims

Sempre que un topònim alemany té una forma tradicional en català, aquesta és la que fem servir. Exemple: Saxònia.

Altres llengües

Segueix-nos a...