Transcripcions fonètiques

Per veure els símbols fonètics cal tenir instal•lada la font: Lucida Sans Unicode (si et cal, clica-hi)

1. Per què fem servir transcripcions fonètiques a l'?
2. Quin alfabet fonètic utilitzem a l'?
3. Quins són els símbols que poden presentar més dubtes d'interpretació?
4. Quadre detallat dels principals símbols fonètics
5. Els arxius de so: un complement pràctic
6. Com cal interpretar les informacions fonètiques de l'?
7. Noms i termes catalans o catalanitzats: pronúncia oriental / occidental
8. Noms i termes no catalans ni catalanitzats: pronúncia més fidel / més relaxada

1. Per què fem servir transcripcions fonètiques a l'?

   Un web com l', que neix amb la voluntat d’orientar d’una manera pràctica els redactors i els locutors dels nostres mitjans audiovisuals sobre la grafia, la pronúncia i l'ús correcte de les paraules, no podia defugir el recurs de les transcripcions fonètiques.

   Els alfabets fonètics s'utilitzen per poder disposar d'una representació dels sons que eviti els problemes que planteja sovint l'ortografia de cada llengua. Així, per exemple, tots sabem que la lletra e en català tant pot representar el so de la e tancada, com el de la e oberta, com el de la vocal neutra... Cadascun d'aquests sons es representa amb un símbol fonètic diferent: [e], [ɛ] i [ə], respectivament. D'altra banda, també es produeix el fenomen invers: un mateix so es representa amb grafies diferents. Així, el so de la essa sorda (representat amb el símbol fonètic [s]) es pot escriure, d'acord amb les normes ortogràfiques del català, amb una s (com a la paraula sol), amb el dígraf ss (passar) o amb una ç (caçar)...

2. Quin alfabet fonètic utilitzem a l'?

   Apliquem l'Alfabet Fonètic Internacional (AFI) a partir de l'adaptació al català fixada per l'Institut d'Estudis Catalans.

   En les nostres transcripcions, però, optem per utilitzar una sèrie reduïda de símbols, que considerem suficients per orientar l'usuari principal del nostre web (no necessàriament habituat als alfabets fonètics) d'una manera fàcilment intel•ligible. Així, evitem voluntàriament l'ús de signes distintius per representar simples variants d'un mateix so (que, a la pràctica, els catalanoparlants ja fan intuïtivament): per exemple, no distingim entre vocals llargues i curtes (la quantitat sil•làbica és important en llengües com l'alemany, però irrellevant en català).

3. Quins són els símbols que poden presentar més dubtes d'interpretació?

   Recomanem fer una atenció especial als símbols fonètics que s'allunyen de la grafia de les lletres del nostre alfabet, d'una banda, i als que representen sons que no tenim en català, de l'altra. Els exemples són clicables i contenen arxius de so:

• [ə] (vocal neutra del català oriental): casa  
• [ɛ] (e oberta): cel  
• [ɔ] (o oberta): port  
• [w] (semivocal): quan  
• [j] (semivocal): iaia  
• [β]: sabó
• [ð]: cada
• [ɣ]: agafar
• [ʒ]: gerani (cat. or.)   ; boja
• [χ] (so de la jota castellana): José (pronunciat en castellà) 
• [θ] (so de la zeta castellana): Pozo (pronunciat en castellà) 
• [ʃ] (xeix): xop   ; caixa 
• [ʧ]: cotxe 
• [ʤ]: metge    ; petja  
• [ʎ]: llop  
• [ɾ] (erra simple): cara  
• [r] (erra vibrant): carro    ; ràpid  
• [ɱ]: èmfasi
• [ɲ]: canya 
• [ŋ]: sang  , cinc 
• [h] (hac aspirada): ha!  ; Harrison 
• [y] (u francesa): Camus   ; Dubois (pronunciat en francès) 
• [ø] (grup "eu" francès): Larrieu   ; Europe (pronunciat en francès) 
• / (barra inclinada): recurs que utilitzem per separar dues pronunciacions possibles d'una mateixa paraula
4. Quadre detallat dels principals símbols fonètics
   
   Els presentem agrupats a partir de tres criteris: 1) vocals/consonants; 2) coincidència o no amb les lletres de l'alfabet català; 3) presència o absència en la nostra llengua dels sons que representen. Els exemples són clicables i contenen arxius de so:

   vocals
   sons del català					sons no presents en el català
   coincidents amb lletres de l’ortografia catalana		símbols especials
   tònica	àtona	semivocal	tònica	àtona	tònica	àtona
   á casa  (cat.)	a parrac  (cat. occ.)		ə́ cadena  (bal.)	ə casa  ; pare  (cat. or.)
   é festa  (cat.)	e present  (cat. occ.)		ɛ́ cel  (cat.)	ɛ casa  (cat. nord-occ.)	ǿ Larrieu  (fr.)	ø Europe  (fr.)
   í família  (cat.)	i finestra  (cat.)	j iaia  (cat.)
   ó gos  (cat.)	o comissió  (cat. occ.)		ɔ́ port  (cat.)	ɔ Arnold  (angl.)
   ú número  (cat.)	u ajuntar  (cat.)	w quan  (cat.)			ý Camus  (fr.)	y Dubois  (fr.)

   consonants
   sons del català				sons no presents en el català
   coincidents amb lletres de l’ortografia catalana		símbols especials
   p pou  (cat.)	b bo  (cat.)	β sabó (cat.)
   t tapat  (cat.)	d dit  (cat.)	ð cada (cat.)			θ Pozo  (cast.)
   k casa  (cat.)	g gat  ; guerra  (cat.)	ɣ agafar (cat.)
   f font  (cat.)	v avall  (bal., val., tarrag.)
   	l local  (cat.)	ʎ llop  (cat.)
   s sal   ; bossa  (cat.)	z casa   ; zero  (cat.)	ʃ caixa  ; xop  (cat.)	ʒ gerani   ; boja  (cat. or.)
   ts potser  (cat.)	dz dotze  (cat.)	tʃ cotxe  (cat.)	dʒ metge  ; petja  (cat.)
   	ɾ cara  (cat.)	r carro  ; ràpid  (cat.)
   m mar  (cat.)	n noia  (cat.)	ɱ èmfasi	ŋ sang   ; cinc  (cat.)
   			ɲ canya  (cat.)	h ha!  (cat.); Harrison  (ang.)	χ José  (cast.); Bach  (al.)

5. Els arxius de so: un complement pràctic

Tenint en compte que els usuaris principals de l' són periodistes no necessàriament habituats a la lectura de transcripcions fonètiques, acompanyem amb arxius de so (enregistraments de veu) les entrades que constatem que generen dubtes de pronúncia, per facilitar-ne encara més la lectura.

6. Com cal interpretar les informacions fonètiques de l'?

Les transcripcions fonètiques que oferim, tal com s'indica dins de cada entrada, són sempre informacions orientatives (en cap cas s'han d'interpretar com a possibilitats úniques) i tenen com a objectiu principal assessorar els locutors dels nostres mitjans audiovisuals per unificar criteris de pronúncia.

7. Noms i termes catalans o catalanitzats: pronúncia oriental / occidental

• No pretenem descriure totes les pronúncies possibles de cada paraula: ni per registres (com a norma general només presentem el registre formal) ni per varietats geogràfiques. En aquest últim cas, en les entrades corresponents a paraules que poden presentar dubtes de pronúncia, donem una doble informació, distingint la variant oriental del català de l'occidental. Si només hi ha una transcripció, és que les pronunciacions en català oriental i en occidental coincideixen.
• Ajuda específica per al català occidental
• Per a informacions més detallades sobre altres possibles pronúncies locals dins d'una mateixa varietat geogràfica, remetem a:
  Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana (Institut d'Estudis Catalans).

8. Noms i termes no catalans ni catalanitzats: pronúncia més fidel / més relaxada

• En aquests casos (antropònims estrangers, topònims que no tenen forma catalana, manlleus no adaptats, etc.), la pronúncia original de què partim és forçosament sempre una tria entre les diverses possibilitats i variants dins de cada llengua d'origen.
• Totes les llengües fan adaptacions fonètiques dels noms propis estrangers. Per tant, l' no pretén oferir una reproducció fonètica exacta d'una hipotètica forma única original, ja que la nostra finalitat primera és assessorar d'una manera pràctica el locutor que, enmig d'un text redactat en català, ha de pronunciar puntualment un nom o un terme estranger.
• D'acord amb el criteri sobre la pronunciació dels noms no catalans a la ràdio i la televisió, cal interpretar sempre les transcripcions fonètiques que ofereix l' com una informació que caldrà acabar d'ajustar o adaptar segons la situació comunicativa (una pronúncia extremadament fidel a l'original pot resultar connotada i fins i tot pedant en segons quin context, dita per segons quin personatge de ficció, etc.). Des dels mitjans de comunicació, convé donar sempre prioritat a la naturalitat i la versemblança.
• D'acord amb el punt anterior, en alguns casos hem optat per donar una doble transcripció fonètica: una de més fidel a la pronúncia original i una altra de més relaxada o més adaptada. La tria final dependrà sempre de factors diversos, que el professional haurà de valorar en cada moment, com ara la generalització d'aquella forma concreta, la complexitat de la pronúncia original, el tractament que n'han fet altres llengües, la tradició, l’analogia amb formes similars i, sobretot, el context en què es produirà la comunicació.
• Per a informacions més detallades d'adaptacions fonètiques, remetem a l'apartat Altres llengües.