Transcripcions fonètiques

Per què fem servir transcripcions fonètiques a l'?

Els mitjans de la CCMA són, essencialment, mitjans audiovisuals. La llengua oral, doncs, hi té un pes fonamental. Un web com l', que neix amb la voluntat de contribuir a la qualitat lingüística dels productes de la CCMA, no podia defugir el recurs de les transcripcions fonètiques com a eina per oferir orientacions de pronúncia.

Els alfabets fonètics s'utilitzen per poder disposar d'una representació dels sons que eviti els problemes que plantegen sovint els alfabets gràfics de cada llengua.

Com cal interpretar les transcripcions fonètiques de l'?

Les transcripcions fonètiques que oferim, tal com s'indica dins de cada entrada, són sempre informacions orientatives (en cap cas s'han d'interpretar com a possibilitats úniques) i tenen com a objectiu unificar criteris de pronúncia dins els mitjans de la CCMA.  

Tenint en compte que els usuaris principals de l' són periodistes no necessàriament habituats a la lectura de transcripcions fonètiques, acompanyem amb arxius de so (enregistraments de veu) les entrades que constatem que generen dubtes de pronúncia, per facilitar-ne encara més la lectura.

• No pretenem descriure totes les pronúncies possibles de cada paraula: ni per registres (com a norma general només presentem el registre formal) ni per varietats geogràfiques. En aquest últim cas, en les entrades corresponents a paraules que poden presentar dubtes de pronúncia, donem una doble informació, distingint la variant oriental del català de l'occidental. Si només hi ha una transcripció, és que les pronunciacions en català oriental i en occidental coincideixen.
• Ajuda específica per al català occidental
• Per a informacions més detallades sobre altres possibles pronúncies locals dins d'una mateixa varietat geogràfica, remetem a:
  Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana (Institut d'Estudis Catalans).

• En aquests casos (antropònims estrangers, topònims que no tenen forma catalana, manlleus no adaptats, etc.), la pronúncia original de què partim és forçosament sempre una tria entre les diverses possibilitats i variants dins de cada llengua d'origen.
• Totes les llengües fan adaptacions fonètiques dels noms propis estrangers. Per tant, l' no pretén oferir una reproducció fonètica exacta d'una hipotètica forma única original, ja que la nostra finalitat primera és assessorar d'una manera pràctica el locutor que, enmig d'un text redactat en català, ha de pronunciar puntualment un nom o un terme estranger.
• D'acord amb el criteri sobre la pronunciació dels noms no catalans a la ràdio i la televisió, cal interpretar sempre les transcripcions fonètiques que ofereix l' com una informació que caldrà acabar d'ajustar o adaptar segons la situació comunicativa (una pronúncia extremadament fidel a l'original pot resultar connotada i fins i tot pedant en segons quin context, dita per segons quin personatge de ficció, etc.). Des dels mitjans de comunicació, convé donar sempre prioritat a la naturalitat i la versemblança.
• Tenint en compte aquesta complexitat, en alguns casos hem optat per acompanyar l'adaptació fonètica amb dades sobre una pronunciació més fidel. La tria final (pronúncia més adaptada o més fidel) dependrà sempre de factors diversos, que el professional haurà de valorar en cada moment, com ara la generalització d'aquella forma concreta, la complexitat de la pronúncia original, el tractament que n'han fet altres llengües, la tradició, l'analogia amb formes similars i, sobretot, el context en què es produirà la comunicació.
• Per a informacions més detallades d'adaptacions fonètiques, remetem a l'apartat Altres llengües.

Quins alfabets fonètics utilitzem a l'?

En primer lloc, apliquem l'Alfabet Fonètic Internacional (AFI) a partir de l'adaptació al català fixada per l'Institut d'Estudis Catalans (més informació).

En segon lloc, apliquem el que a l' anomenem transcripció d'antena (més informació).

Seguim els criteris de l'Alfabet Fonètic Internacional (AFI), però en les nostres transcripcions optem per utilitzar una sèrie reduïda de símbols, que considerem suficients per orientar l'usuari principal del nostre web (no necessàriament habituat als alfabets fonètics) d'una manera fàcilment intel·ligible. Així, evitem voluntàriament l'ús de signes distintius per representar simples variants d'un mateix so (que, a la pràctica, els catalanoparlants ja fan intuïtivament): per exemple, no distingim entre vocals llargues i curtes (la quantitat sil·làbica és important en llengües com l'alemany, però irrellevant en català).

Anomenem transcripcions d'antena aquelles transcripcions fonètiques que només fan servir les lletres del nostre alfabet gràfic, sense símbols que no formin part del teclat convencional dels ordinadors. Als textos escrits exclusivament per ser dits en veu alta, les transcripcions d'antena ens permeten reflectir de la manera més entenedora la pronunciació de les paraules que presenten dificultats específiques de lectura.

A les transcripcions d'antena fem servir com a símbols les lletres del català, però també grafies internacionals prou conegudes, com ara SH, TH o KH, i, sempre que és possible, preservem al màxim la forma gràfica del nom, perquè no es perdi la identificació. Com a criteri general, mantenim la grafia original sempre que no perjudiqui la pronunciació adequada.

Per indicar al loctutor que, dins el text, un nom concret està representat amb transcripció d'antena, l'escrivim tot amb lletres majúscules, excepte la vocal neutra, que representem amb una a minúscula.

Més informació: manual d'ús del llibre d'estil de la ccma.