Pronunciació dels noms no catalans
Document Actions
- Els noms no catalans, de persona o de lloc, que no tinguin forma catalana establerta s'han de pronunciar respectant al màxim la fonètica original, però sense que sembli que canviem de llengua només per pronunciar el nom en qüestió. Es tracta, doncs, de reproduir la pronúncia original partint dels fonemes catalans, als quals n'afegirem alguns més que no ens costen de pronunciar i que pel seu caràcter universal resulten imprescindibles, sense pretendre imitar certs trets secundaris (guturalitzacions o nasalitzacions, per exemple).
- Sovint es pronuncien a l'anglesa o a la castellana noms que no ho són. Així, a vegades sentim el francès Henri pronunciat com si fos anglès, Henry; l'alemany Wilhelm pronunciat amb la w a l'anglesa; el portuguès José, amb la j i la s castellanes; l'italià Patrizia, amb la z castellana; o pronúncies tan insòlites com Nimes a l'anglesa, etc.
Aquesta pràctica és totalment inadmissible i cal corregir-la. Si hi ha qualsevol dubte sobre la pronunciació d'un nom en la llengua original, convé assessorar-se amb un expert i no fiar-se de les "intuïcions" o "aproximacions" precipitades: la forma Robert pot ser catalana, però també francesa o anglesa, i es pronuncia diferentment en les tres llengües; Jorge pot ser castellà, però també portuguès (amb j i g pronunciades a la catalana); Walter pot ser anglès però també alemany o francès i en cada cas es pronunciarà amb sons i accent diferents; la forma Àngela és catalana, però amb només alguna diferència en l'accent gràfic la trobem també en anglès, portuguès i italià (llengües que, totes elles, pronuncien la g de manera semblant al català), en castellà (amb la g velar sorda), en alemany (velar sonora, com a Angela Merkel), etc.
- La inicial del segon element del nom de fonts, freqüent en personatges nord-americans (John F. Kennedy, Lyndon B. Johnson), es pronunciarà en català i no en anglès.
- Recomanem pronunciar amb o tancada (i no amb vocal neutra, més pròpia d'una dicció emfàtica) la o de la síl·laba àtona final de noms propis anglesos com Carson, Johnson o Windsor, de topònims nord-americans com Boston, etc.
- En el doblatge, quan ens trobem noms propis hispans de l'àrea americana que contenen la lletra z (López, Zavala, Vázquez, Chávez, La Paz, etc.), optarem per la pronúncia de l'estàndard peninsular espanyol, especialment en els documentals.
En espais de ficció, podem reproduir la pronúncia original hispanoamericana (dient López [lópes], Zavala [sabála], Vázquez [báskes], etc.), sempre que aquesta pràctica no generi problemes (coexistència de personatges històrics i d'actualitat amb d'altres de ficció, etc.). En aquest cas, optarem per seguir la pauta de l'estàndard peninsular espanyol, per no fer barreges.
